Síguenos F Y T I T R
De rebot

Ernest Lluch llegeix Trotski

|

Ernest Lluch i Martín, catedràtic d'Economia i polític, militant del PSC i un dels fundadors del Partit Socialista del País Valencià, hauria complit enguany 80 anys si uns assassins d'ETA no li haguessin segat la vida a Barcelona el 21 de novembre del 2000. Va ser portaveu dels socialistes catalans al Congrés dels Diputats quan aquests hi tenien grup propi, i ministre de Sanitat i Consum entre 1982 i 1986 en el primer govern de Felipe González Ara fa 50 anys que publicava al núm. de setembre de 1967 de la «Revista de Catalunya», que llavors s'imprimia a l'exili mexicà, l'article «Trotski i la qüestió nacional catalana». El professor Lluch hi reproduïa paràgrafs d'un treball de Lev Davidovitx Bronstein sobre el moviment obrer a l'Espanya dels anys 30 per constatar-ne l'anàlisi acurada de l'ucraïnès, a qui Stalin ordenaria assassinar el 1940, sobre el 'problema' nacional català, des d'una perspectiva marxista. Trotski creu que existeixen a Catalunya dues tendències: Mentre el «separatisme de la burgesia catalana no és per a ella, en el seu joc amb el Govern de Madrid, més que un instrument contra el poble català i espanyol, el separatisme dels obrers i camperols és l'embolcall de la seva indignació social. Cal fer una distinció rigorosa entre aquests dos gèneres de separatisme».

I AFEGEIX: «No s'ha de perdre de vista que tot Espanya i Catalunya (...) són governades actualment no pels nacionals demòcrates catalans, sinó pels burgesos imperialistes espanyols, aliats als grans propietaris agrícoles, als buròcrates i generals, al costat dels nacionalsocialistes. Tota aquesta confraria [...] vol l'aixafament de catalans, bascos i altres nacionalitats. [...] En la fase actual, el nacionalisme català és un factor revolucionari progressista. El nacionalisme espanyol és un factor imperialista reaccionari. El comunista espanyol que no comprèn aquesta distinció, que s'esforça, al contrari, a atenuar-ne la importància, perilla d'esdevenir un agent inconscient de la burgesia espanyola i d'estar per sempre més perdut per a la causa de la revolució proletària». [...] «L'avantguarda proletària ha de prendre, en la qüestió de la lliure determinació nacional, la posició més atrevida i més sincera. Els obrers defensaran fins al final el dret de catalans i bascos d'organitzar llur vida nacional independent, en el cas que la majoria d'aquests pobles es pronunciés per una separació completa».

Potser el lèxic haurà esdevingut obsolet; no així el missatge. L'internacionalisme proletari i solidari implica, certament, l'existència de nacions lliures i autodeterminades. Trotski ho sabia; Ernest Lluch també.

Lo más visto