Respondre a les adversitats no és feina fàcil. Les espècies que tenen un llarg curriculum evolutiu han après a encaixar les peces que ofereix la vida, siguin bones o dolentes. Per això han arribat -hem arribat-, fins aquí. El problema actual amb la petjada humana és que tenim capacitat per generar nous impactes molt grans i de manera molt ràpida, per als quals l'evolució no ens ha preparat.
Som un volcà que ha entrat en erupció i no dona temps a salvaguardar-se. Amb la subtil diferència que un volcà és un fenomen natural, mentre que les actuacions humanes sorgeixen de l'espècie més intel·ligent del planeta.
Malgrat la nostra supèrbia, encara no podem acabar de saber com funciona tot exactament. Des de la nostra òptica, és complicat discernir si un escarabat, posem per cas, decideix fer un determinat itinerari per atzar, per impulsos químics, per instint o com a conseqüència (a la seva manera) d'anàlisis profundes. La nostra visió insondablement antropocèntrica impedeix que ens ho plantegem. I la neurociència dels coleòpters no ha avançat prou.
El cert és que, veient algunes actuacions dels éssers humans, sentint determinades opinions o constatant com es valoren de vegades les coses, tampoc queda massa clar que la capacitat intel·lectual que mostram en ocasions sigui gaire superior a la d'altres animalons amb qui compartim l'espai.
Una de les receptes més antigues per estimar el món (i, per tant, per a buscar fórmules imaginatives per a preservar-lo) és descobrir-lo. Precisament, ja va dir algú que la mentalitat més perillosa del món és la d'aquells que no han vist el món. El nostre entorn proper és a l'abast i aquests dies val molt la pena.
La pluja ha fet acte de presència, després de llargs mesos terriblement secs i calents, que han posat a prova gran part de la biodiversitat de l'illa. Una vegada els nuvolats han descarregat el seu preciós bagatge, al camp menorquí hi ha una explosió de vida.
Les tortuguetes de terra surten ara dels ous que la seva mare va colgar fa uns mesos. Treuen el cap i comencen un camí que hauran de travessar ben soles. Els progenitors no les cuidaran. Molt febles durant uns anys, en la primera etapa poden morir fàcilment de set o de gana, perquè encara no tenen reserves, i molts depredadors les poden atacar.
Quan siguin adultes, però, tindran una capacitat sorprenent d'aguantar adversitats i arribar a longevitats molt elevades. Molt abundant a Menorca, no han tingut tanta sort a d'altres indrets propers. A grans zones de la península li ha sortit un depredador ferotge. En haver eliminat els llops, els senglars no tenen enemics. I un senglar es menja tot el què troba, incloses les tortugues que no tenguin una closca especialment resistent. O sigui que hem de cuidar les que tenim aquí.
El món vegetal no queda enrere. Guaiten els lletsons de les llavors que la planta matriu va dispersar a partir de bolles tan incorpòries que suren a l'aire. I ara brollen del terra, al moment oportú per alimentar, entre d'altres, les petites tortuguetes.
Les joves alzines aprofiten la bona perspectiva en humitat per treure brots tendres que permetin guanyar un tros més d'espai on captar llum. Les mates llentrisques fan un esclat de fruits i prioritzen la perpetuació de l'espècie a partir d'unes bolletes -ara vermelles però prest negres-, que alimentaran molts animals silvestres.
La cirereta del bon pastor, amb les seves fulles que en realitat són branques aplanades, també comença a tenir bolletes. Ara són verdes, i aniran virant cap a el vermell viu a mesura que s'apropi el solstici d'hivern, amb permís del canvi climàtic.
El canvi climàtic. Vet aquí una d'aquestes peces que dèiem al principi que cal encaixar. Sigui per curtedat de mires, per manca de capacitat ciutadana o per doblegament de determinades forces econòmiques, no hem sabut posar límits a la nostra dependència del petroli, sobre el qual hem erigit la societat actual. I els gasos emesos que provoquen un efecte hivernacle s'han reproduït com els senglars.
I com senglars famolencs sense enemics, amenacen amb trastocar coses bàsiques en el funcionament planetari. Hem de saber respondre a aquesta adversitat, que ve firmada per la nostra pròpia generació. I ho hem de fer amb manco declaracions generalistes i amb més fets concrets i significatius.
Com fa la pluja sobre el medi després d'una sequera cruel, les energies renovables han de ser la tardor que nodreixi el nou model i superi la plaga dels fums del petroli. Hem d'encaixar les peces per seguir evolucionant.