Me fa vessa explicar que aquests dos activistes que dilluns vespre va detenir l'Audiència Nacional, en Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart, són dues persones honestes que l'únic delicte de què les podrien acusar és d'haver defensat pacíficament les seves conviccions. I açò només està penat en els països on no hi ha democràcia.
Me fa vessa explicar que aquestes dues persones, ara acusades de sedició, han demostrat, al llarg de la seva llarga trajectòria, que les idees s'han de defensar amb convicció però amb respecte, i sempre per la via democràtica i pacífica.
Me fa vessa explicar que en Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart, junt amb la finada Muriel Casals i Carme Forcadell, han estat les persones capaces d'organitzar les manifestacions més grans que mai s'han fet a Europa sense que es rompés ni un vidre. Sense que hi hagués ni el més petit incident.
Me fa vessa explicar que ells dos, en la jornada de què ara els acusa l'Audiència Nacional, van aconseguir mantenir la calma de les prop de cent mil persones que, legítimament indignades, van acudir a la Rambla de Catalunya de Barcelona, on la Guàrdia Civil estava escorcollant el Departament d'Economia de la Generalitat. I que gràcies a ells només va sortir malparada la xapa dels cotxos que els policies havia deixat tots sols a la porta, i amb armes dins.
I açò a Catalunya tothom que tengui ulls per veure i orelles per sentir, ho sap. I vam ser tants els que en algun moment del dia vam participar de la indignació, que no hi pot haver al món prou morrions per tapar tantes boques. I per als incrèduls, ho confirma el relat de La Vanguardia, que no és precisament un diari favorable al acusats.
Però me fa vessa explicar tot açò perquè serà una gota enmig d'aquest mar de tergiversacions en què s'ha convertit el discurs polític del govern espanyol i els mitjans de comunicació que l'acompanyen. Dos pacifistes reconeguts arreu del món, convertits en presos polítics, acusats del delicte de sedició...
I pel mateix camí ha anat Josep Lluís Trapero, major dels Mossos d'Esquadra, que no ha estat detingut, però que continuarà essent investigat. Li han retirat el passaport i s'haurà de presentar cada quinze dies davant el jutjat. És el mateix Trapero que va dirigir l'operació contra la cèl·lula gihadista autora dels atemptats de la Rambla de Barcelona i Cambrils, i que va ser felicitat per les policies d'arreu del món per la seva eficàcia. I el mateix Trapero que va tancar més de cent col·legis electorals --seguint ordres judicials--, el dia del referèndum, sense haver de recórrer a la violència.
Però quina vessa haver d'explicar tot açò enmig d'aquest mar de postveritats en què s'ha convertit el relat polític, en què res no és allò que és sinó allò que interessa que sigui.
Mentrestant, Espanya continua en alerta 4 per terrorisme, però sembla que no hi hagi cap interès per rallar d'un imam, de nom Abdelbaky És Saty, que va ser l'instigador dels atemptats de la Rambla de Barcelona i de Cambrils. Des de 2015 exercia a la mesquita de Ripoll, però abans s'havia dedicat al tràfic de persones i de drogues amb el Marroc. I a pesar d'haver estat detingut i jutjat, i de passar-se quatre anys a la presó i de tenir el telèfon controlat, ningú no va avisar als Mossos d'Esquadra sobre el seu expedient. Semblaria raonable que el ministre Zoido, tan xerraire en el tema català, donàs alguna explicació d'aquest misteri. Però també d'açò ja me fa vessa rallar-ne, perquè en el mar de la postveritat no té cap importància.
Sembla que la política -democràtica!- espanyola està més interessada per coses ben diferents, com ara la nova campanya per fer creure a l'opinió pública que els 90.000 mestres de les escoles catalanes no tenen una altra feina que inculcar als seus alumnes l'odi a Espanya. Realment, per creure's un disbarat com aquest, sí que s'ha d'estar abduït. O ser ministre d'Exteriors, dir-se Alfonso María Dastis i mentir per Europa explicant que a les escoles de Catalunya no s'ensenya el castellà.
Quina vessa, haver de tornar a començar com l'any 1975 a exigir la llibertat dels presos polítics.