Aquest cap de setmana he tingut el gust d'acompanyar una delegació del Col.legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya que, assessorats pel Consell insular, han vingut a conèixer la Menorca talaiòtica.
La informació de la visita s'ha publicat al diari MENORCA, en l'edició digital, que com tants d'altres diaris, permet els lectors de fer el seu comentari a peu de notícia.
I la sorpresa dels visitants, que per altra banda han quedat encantats amb la prehistòria, el paisatge, la gastronomia i la gent d'aquesta Illa, ha estat precisament llegir els comentaris escrits davall de la notícia del seu viatge.
El més expressiu era el d'un tal «Bribón rojo» -la covardia miserable de l'anonimat-, que començava així: Y yo pregunto, y ¿estos qué puñetas pintan en nuestras islas? I a continuació amollava totes les expressions ofensives que agraden tant a aquesta genteta que quan senten la paraula «català» treven bromera per la boca. I que segons sembla, volen que Catalunya sigui d'Espanya, però sense comptar amb els catalans.
A jo me recorden el discurs del maltractador, que tan bé coneixen els psicòlegs i les dones que l'han patit. Tu ets meva i has de fer allò que jo comandi. I si t'insult o t'envel un mauro de llenya, és per culpa teva. I no te'n vulguis anar, perquè et mataria.
Desgraciadament hi ha tants de casos d'aquests, que tothom en coneix qualcun. I la llista de dones maltractades o assassinades a partir d'aquest raonament, cada vegada és més llarga.
Ara que fa 40 anys de la tornada de l'exili del president de la Generalitat Josep Terradellas, paga la pena repassar una mica la història. Si va tornar i va fer possible la transició democràtica, és perquè hi va haver un polític -de dretes- , el president Suárez, que va tenir la valentia de rompre la legalitat espanyola per guanyar la concòrdia. Va tenir clar que el respecte de la voluntat popular està per damunt de les lleis.
Però sembla que a Espanya ja no queden polítics de la seva talla. O que els ha ofegat aquesta jerarquia d'alts funcionaris i juristes, emparentats entre ells des de fa generacions que, en bona harmonia amb el capital, controlen l'Estat en benefici propi i de ningú altre. Per més que tot el dia tenguin el nom d'Espanya a la boca.
Quaranta anys després d'acceptar el retorn de la Generalitat perquè no van tenir més remei, sembla que ja han trobat la manera de suprimir-la una altra vegada. I a la vista de com han actuat aquests darrers anys i de la interpretació que han fet de l'article 155 de la Constitució, és un acte de cinisme dir que no era aquest el seu propòsit inicial.
Tan cínic com el del ministre Dastis en les seves declaracions d'ahir despusahir, quan assegurava a la BBC de Londres que les imatges de violència policíaca del dia del referèndum, havien estat manipulades. I ho deia precisament a la BBC, que havia gravat directament moltes d'aquestes imatges amb les seves pròpies càmeres…
Des de fa més de cent anys, cada vegada que el nacionalisme espanyol ha volgut liquidar per la força la voluntat democràtica de Catalunya, Espanya ha acabat amb una dictadura. I per més que tants de demòcrates vagin xiulant com si no succeís res, diven que la història sempre se sol repetir...