Sis nits i cinc dies a l'hospital Mateu Orfila, donen per veure i adonar-se d'unes quantes coses que fins ara no havia tingut la oportunitat d'experimentar sobre aquest puntal de la sanitat pública a la nostra Illa. D'entrada vaig poder resoldre un dels enigmes que sempre m'havia despistat d'aquest centre hospitalari amb la quantitat de vehicles que sempre hi ha a l'exterior. Al passar tot sovint per davant i veure sempre l'aparcament ple fins dalt com si fóssim a Macarella, pensava que mitja Menorca estava ingressada però la realitat és que pràcticament tot el parc automobilístic, l'ocupa el propi personal del centre. Això vol dir que caldria pensar més d'hora que no pas tard en ampliar les places disponibles perquè els clients d'aquest establiment, que som pacients i familiars, ho tenim complicat a l'hora de trobar un forat, a no ser que hi anem de tarda.
La segona cosa que m'ha sorprès és el servei de cantina o restaurant que s'ofereix, que imaginava més saludable. Segurament que el plec de condicions de quan es va licitar fa 10 anys no devia contemplar-ho però quan toqui revisar, caldria pensar en poder incloure una oferta menys rica en greixos i productes poc recomanables a més d'un petit detall amb millorar la presència del productor local. La tercera vivència son les atencions, les mirades, els somriures, els consells, les carícies, les bones paraules o les complicitats rebudes per part dels professionals que hi treballen. Em costa diferenciar entre metges, infermeres, auxiliars, comare, zeladors o persones de la neteja perquè son com un exèrcit anònim de bata blanca que fan passar molt millor l'estona. Realment constitueixen el valor més important de tot aquest gran edifici.