Quan eres al·lot i t'anunciaven que et donarien una besada amb pipius no sabies si era una mostra intensa d'afecte o una agressió amorosa i emocional feta amb la mateixa sentida, humida i dolorosa intensitat. Una tia, un amic de la família, una monja, un convidat, la teva mare, el teu pare, el teu avi o la teva àvia, per les raons que siguin, et feia l'anunci amb una gran algaravia i se't tirava a sobre amb els dos dits fent pinça i que tu percebies, més que com uns apèndix humans, com les mordales d'un cranc. Era igual resistir-se. Era de mala educació fer un lleig i no tenies cap possibilitat d'arribar a un acord amb el familiar, l'amic o el conegut que es creia un llamàntol de l'amor fraternal. Una besada amb pipius! Què més! Les dues galtes envermellides, la cara ensalivada i, a vegades, si te'l feia una dona, marcats amb pintallavis com si fos una sang olorosa i festiva de les relacions futures.
Però, que són els pipius? Com passa a vegades amb les paraules nostrades, els pipius són moltes coses. Per començar, un pipiu és una garrova prima, xereca que no ha pogut madurar bé. També és un tros de carabó prim com el dit. Igualment es refereix, si més no a Sencelles, a un ramell que treuen les cols. Un pipiu blanc és així mateix una planta liliàcia. I aquí hi ha el retorn, un pipiu és un pessic que es dóna a la pasta de farina i que hi produeix un regruix. Un regruix momentani a les galtes és el que provoca una besada amb pipius: besada que es dóna a un infant al mateix temps que li pessiguen aquestes parts carnoses de la cara.
Aquest article ha estat enviat dijous, abans de saber si s'aplicarà per primera vegada l'article 155 de la Constitució Espanyola que diu: «Si una Comunitat Autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposaven, o actuava de forma que atemptàs greument contra l'interès general d'Espanya, el Govern, previ requeriment desatès fet al President de la Comunitat Autònoma, amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat podrà adoptar les mesures necessàries per tal d'obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l'interès general esmentat».
Tenc una Constitució Espanyola a ca nostra i l'he hagut de tornar a llegir. Com que és bilingüe, he llegit l'article també en la versió original castellana. He llegit igualment el segon apartat que diu el següent: «Per a l'execució de les mesures previstes a l'apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les Comunitats Autònomes». Després de la minuciosa i doble lectura en les dues llengües, el 155 m'ha semblat un article assenyat, noble. Quan tot seguit he llegit a un portal d'Internet la bateria de mesures que vol aplicar el govern central amb la complicitat del PSOE i de Ciutadans he restat perplex. Havia llegit bé l'article 155 de la Constitució? O les lletres impreses tenien un revers secret que he estat incapaç de desxifrar i que deia que es destituirien el president de la Generalitat i els seus consellers principals, que s'intervindrien la televisió i la ràdio pública, que es rellevaria el major i es prendria el comandament dels Mossos d'Esquadra, que també s'agafaria el control de les escoles, dels instituts i de les universitats i que s'intervindria (açò és un mal menor perquè aquesta intervenció ja es va fer saltant-se a la torera l'aplicació de l'esmentat article de la constitució) la hisenda catalana? On diu tot açò a l'articulat de la Constitució? L'article ralla de «donar instruccions a totes les autoritats de les Comunitats Autònomes», d'adoptar «les mesures necessàries per tal d'obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l'interès general...». No diu res d'un cop d'Estat institucional.
El Partit Popular, el PSOE i Ciutadans interpreten la Carta Magna com si sigui un llibre nigromàntic que aprenents de bruixot, i no polítics demòcrates, poden llegir sense atendre a les regles universals de la justícia, de la gramàtica i de la semàntica. Ostenten el poder absolut i estan disposats a violar la Constitució per tal de salvar la Constitució. Fins ara no s'havien quedat curts. Han entrat sense ordre judicial a seus de partits polítics amb representació al Parlament, han tancat webs de mitjans de comunicació, han saquejat impremtes, han segrestat urnes, han apallissat avis, àvies i al·lots petits, han detingut activistes només per les seves idees polítiques, etcètera, etcètera. Ara, amb l'aplicació tergiversada del noble article 155 de la Constitució Espanyola, pretenen cessar el president de la Generalitat de Catalunya i de tots els seus consellers, nomenar uns virreis que el substitueixin i convocar eleccions autonòmiques en un termini màxim de sis mesos. Aquest ha estat el gran triomf del franquisme. Deixar-ho lligat i tot lligat. Des del rei al principal partit de l'oposició.