A les eleccions del 27-S la majoria parlamentària catalana (JxSí +CUP) arriba al 48% dels vots i al 52'6% dels representants de la cambra. El 26-J de 2016 la suma PP+C'S dóna el 46% dels vots emesos (33'01%+13'06, respectivament) i els diputats (137+32) resulten el 48% del Congrés. Amb aquests nombres qui 'deslegitimi' els governants catalans hauria de fer-ho igualment amb els espanyols. No és el cas.
Diuen que els catalans no podien emprendre el camí de la independència perquè 'les regles del joc' no el permeten transitar. De fet, ni que fos amb el 100% de l'electorat favorable, els catalans no podrien mai de la vida canviar aquelles regles. No compten com a subjecte polític dins Espanya («atado y bien atado»). Així es renyaven els fillets petits: «els menuts creuen!» Desobeir implica càstig: aquell atot del 155 (que ha de passar només pel Senat, on el PP té majoria absoluta). Aplicar-los La 155, en femení com he sentit dir a Menorca als qui recorden encara els estralls de la 105, companyia dels Nacionals, que arribà a Ciutadella l'endemà de «sa Girada» (febrer de 1939).
El suport al dret de decidir frega el 78% dels representants de la cambra catalana. En aquesta situació, el PP, que a Catalunya va obtenir el 8'5% dels vots, decideix dissoldre el parlament i convocar-hi eleccions perquè mana a Espanya (gràcies al suport de C's i a l'abstenció del PSOE). «Calla i sotja!»
Segons el Gobierno, els qui han trencat la convivència són els majoritaris dins son país i han estat privats del dret a exercir-ne el govern. El món a l'inrevés: qui exerceix la violència coercitiva de l'Estat considera violents els qui en són víctimes. Culpables de la discòrdia -els diuen-, aquí ara sabreu qui mana!
A la faula, el llop beu al riu més amunt que on beu l'anyell però l'acusa d'enterbolir-li'n l'aigua. El llop no té arguments, però marca les regles, que l'anyell ha d'acceptar. Si no ho fa, sap a què s'exposa: li caurà «la Ley» en forma de coltell damunt el coll. Galdosa praxi!
En repartir bufetades, s'han perdut els raonaments. Els nacionalisme espanyol ha estat fins ara incapaç de convèncer la majoria dels catalans i situa el concepte localista d' 'unitat d'Espanya' com a valor suprem per damunt de l'universal 'democràcia'. Amb ell, el Frente Nacional es disposa a mantenir el seu cortijo per tots els mitjans; si cal, saltant-se l'Estat de Dret a la torera.