El Partit Popular, amb la complicitat del Partit Socialista Obrer Espanyol i de Ciutadans, ha pervertit la Constitució, les lleis i la democràcia. La prova d'aquesta corrupció la podem trobar en el llenguatge. Si Santa Teresa d'Àvila, l'única santa espanyola que ha impressionat l'escriptor Raymond Carver, afirma que «las palabras llevan a las acciones», hem de donar per fet, ja que el llenguatge és matemàtic i l'ordre dels factors no altera el producte, que les accions ens duen a les paraules. I ho fan en un pla conscient i en un pla inconscient. En el pla inconscient ho hem vist aquesta mateixa setmana en el Congrés. La portaveu del PSOE ha tingut un lapsus lingüístic que il·lumina la situació actual. Margarita Robles ha dit, fent referència a Catalunya: «Es la peor crisis de la dictadura». En el PSOE, i dins el capet de la dirigent socialista, saben que Espanya s'ha convertit en una dictadura (Francoland la denominen a l'estranger) i, gràcies a aquest esclaridor lapsus, hem sabut què pensen portes endins els socialistes de la situació actual i de la seva col·laboració necessària perquè Espanya continuï sent un estat totalitari. De portes enfora també sabem el que pensen. El Cap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Policia ha declarat a la Comissió del Congrés que el finançament del Partit Popular va ser irregular i que dirigents, entre ells Mariano Rajoy, va cobrar sobresous i doblers en negre. La reacció del PSOE ha estat una altra vegada modèlica: mantenir el president del partit més corrupte d'Europa al poder i tapar els propis remordiments i vergonyes amb paraules buides. Afortunadament, antics dirigents del PSC, la filial socialista a Catalunya, han escrit un comunicat demanant l'alliberament dels presos polítics. Destaquen entre els signants Laia Bonet i Raimon Obiols. Els vells socialistes catalans no confien en la justícia espanyola. No creuen en la divisió de poders de l'Estat espanyol. Els lectors del diari MENORCA també en són crítics i, amb la clarividència que els caracteritza, en una enquesta digital d'aquesta mateixa setmana, han respost, en un percentatge del seixanta per cent, que creuen que a Espanya no està garantida la independència judicial. O sigui, que sis de cada deu lectors menorquins, no creuen en la justícia espanyola. Enteneu ara el lapsus de Margarita Robles? Abans feixistes que una Espanya trencada. Com si Espanya fos un gerro i no una de les nacions més antigues d'Europa. Franco anomenava al seu règim dictatorial «democràcia orgànica». L'Estat comunista germànic de l'altra banda del Taló d'Acer es definia a ella mateixa com a República Democràtica Alemanya (RDA). Podríem posar milers d'exemples. La principal característica d'una dictadura és la perversió del llenguatge. Pervertint el llenguatge és perverteix la realitat. Franco no era un dictador. Era un cabdill. Un cànter és un cànter. Un bidet és un bidet. Si tu anomenes cànter al bidet hauràs de beure agenollat.
2Diuen article 155 de la Constitució quan en realitat volen dir cop d'Estat contra Catalunya. Si vos preneu la molèstia de llegir el text de l'esmentat article de la Constitució espanyola i després el comparau amb les empastes que ha desfermat el Partit Popular, amb la complicitat necessària del PSOE i de Ciutadans, a Catalunya vos sentireu com si haguéssiu comparat l'Ecce Homo del pintor Elías García Martínez amb la restauració perpetrada per Cecilia Giménez al Santuari de la Misericòrdia de Borja. Amb l'agreujant que la restauració comesa per Mariano Rajoy, en tost d'avergonyir Pedro Sánchez, Albert Rivera i Miquel Iceta, ha provocat els aplaudiments, crits histèrics i balls diversos (lapsus a part) dels bufons.
Diuen polítics presos quan en realitat volen dir presos polítics. Ai, el llenguatge no és com les matemàtiques! L'ordre dels factors si que altera el producte! O no. Un polític pres és un pres polític si ha estat empresonat per les seves idees. El raonament unionista que ho nega fa vergonya perquè ha estat usat per totes les dictadures del present i del passat. Del present, Veneçuela. Nicolás Maduro ha dit per activa i per passiva que no hi havia presos polítics a les seves presons. Que eren polítics presos. Del passat, l'Estat totalitari soviètic. Asseguraven que no tenien presos polítics quan en els seus gulags es van escriure les millors novel·les de la gran narrativa russa del segle XX.
L'any 1945, el pastor protestant Martin Niemöller va escriure aquest poema que ha estat atribuït erròniament a Bertolt Brecht: «Quan els nazis vingueren pels comunistes / no vaig aixecar la veu. / Jo no era comunista. / Quan empresonaren els socialdemòcrates, / no vaig aixecar la veu. / Jo no era socialdemòcrata. / Quan vingueren pels sindicalistes, / no vaig aixecar la veu. / Jo no era sindicalista. / Quan vingueren rere els jueus, / no vaig protestar. / Jo no n'era, de jueu. / Ara vénen per mi / i no hi ha ningú que aixequi la veu». Aquesta setmana, el govern del PP ha intervingut les finances de l'Ajuntament de Madrid. El 155 s'ha convertit en una amenaça per a d'altres comunitats. Navarra, Euskadi. Els socialistes han tornat a callar. Només han parlat a través de l'inconscient. «És la pitjor crisi de la dictadura». Ha dit l'inconscient. Un dia aniran a per ells (el famós i sinistre «a por ellos» que han hagut de sofrir els catalans) i poden estar segurs que els demòcrates alçarem la veu i estarem al seu costat. Lapsus. «Error que es comet per inadvertència parlant o escrivint». Pres del llatí lapsus, llenegada.