El PP representa només els interessos d'una oligarquia amb residència a Madrid, la de les altes empreses constructores i financeres de l'IBEX que aprofiten el centralisme per parasitar els recursos de l'Estat amb obres públiques costoses i improductives, però, vestit de guardià del nacionalisme espanyol i de la unitat de la pàtria, i fent servir tots els mitjans a l'abast, ha aconseguit l'hegemonia política a quasi tot el territori. Alimentant l'anticatalanisme, des de la recollida de signatures contra l'Estatut, allà el 2006, fins ara, ha trencat, amb l'ajuda directa de Ciudadanos i les crosses del PSOE, la convivència entre Catalunya i Espanya. Així mateix, les seves polítiques només han portat incrementar les desigualtats socials, les ineficàcies de les administracions públiques, destrossar el poc nivell democràtic que hi havia, manipulant tot l'imaginable, des del poder judicial fins a les televisions públiques, i, amb les càrregues policials contra la població catalana, el seu poc tarannà democràtic, insensible a les nacionalitats perifèriques, i el cinisme del seu ministre d'Afers Exteriors, han fet malbé la imatge de país simpàtic que el món tenia d'Espanya, un mal que trigarà anys i esforços en ser reparat. És tant grossa la brutícia que el PP ens ha llençat a la cara que ens tapa la vista i no ens deixa veure ni un pam de nas.
Posant llenya a l'anticatalanisme sedimentat durant segles a les Castelles, coneixedor que no paga cap preu a Catalunya perquè allà no aconseguirà ni un vot més, ha aconseguit, a més de rompre la convivència, no tant sols tapar els principals problemes d'Espanya, com són l'emigració de la gent jove més ben preparada, l'altíssim atur juvenil i la fallida imminent del sistema de pensions, sinó també les pròpies vergonyes: la corrupció. Tot el PP ha estat corrupció.
Ben prest quedarà vist per a sentència la causa de Gürtel, en què el PP està acusat per responsabilitat civil. És un baula més d'una cadena d'escàndols que sembla no tenir fi. El dimecres passat la justícia va confirmar que el processarà per la destrucció dels ordinadors de Luis Bárcenas, l'extresorer dels populars. Serà la primera vegada que, com a persona jurídica, un partit seurà al banc dels acusats. Malauradament la justícia ha anat massa lenta. Fa quatre anys que el cas va ser denunciat.
Sembla ser que, si amb motiu d'aquesta causa, el PP és condemnat, cosa que de succeir trigarà anys, vist com va de lenta la justícia, haurà de pagar una quantiosa multa i es pot veure obligat a aturar les seves activitats, tancar els seus locals, a dissoldre's, en definitiva. Serà un fet insòlit en tota la història de la nostra recent democràcia. Si a qualsevol país que ens serveix de mirall, de l'Europa escandinava o d'Anglaterra mateix, s'hagués donat una notícia com aquesta o s'haguessin donat les declaracions de fa una setmana d'un inspector en cap d'una unitat de policia de delinqüència econòmica i fiscal, el qual va denunciar que en la trama de corrupció dels populars hi figurava fins l'apuntador, les dimissions haurien estat automàtiques i l'escàndol hauria estat molt gros. El primer en dimitir hauria estat el mateix president del Govern, el «M. Rajoy» de la comptabilitat en negre.
Però el PP sap que té totes les de guanyar. És coneixedor que el PSOE és un partit amb una mala salut de ferro i que trigarà en morir, que també està agafat pels bancs i que no serà mai més alternativa de govern. També veu que l'esquerra espanyola sempre estarà en estat catatònic mentre hi hagi el tema de Catalunya que bulli. Comprova que, gràcies a la vintena d'anys de polítiques neoliberals, la ciutadania s'ha tornat individualista i poc dada a mobilitzacions. L'esquerra va perdre la capacitat crítica que tenia els anys setanta i inicis de vuitanta, i fora d'una petit elit intel·lectual universitària i urbana, no té representants als pobles més petits. El PP és conscient que és indestructible.