Què volen dir les banderes espanyoles que pengen darrerament a qualque balcó i finestra d'algunes ciutats de les nostres illes? No a casernes ni en seus oficials. També se'n troben a l'Espanya profunda monolingüe i, fins i tot, a les grades de camps de futbol on es confronten 'atlètics' i 'reials'. Les motivacions poden ser múltiples, però deuen anar lligades, segurament, a sentiments identitaris, potser a orgulls patriòtics ferits o tal vegada perquè vianants i espectadors sàpiguen que allò és Espanya amb les seves colònies in partibus infidelium.
Els símbols nacionals són respectables. De vegades, esdevenen emblemes de realitats vindicades quan algú les trepitja impunement; de vegades, manifesten un nacionalisme ufanós de victòries en guerres o en campionats mundials d'èpica memorable. Sovint, però, els que s'emboliquen en banderes, o s'hi deixen embolicar, no veuen allò que els draps tapen. Mentre el govern i els partits que li donen suport mouen gran cridòria tumultuària en defensa de la unitat de la pàtria (ves a saber què entén cadascú per pàtria!), hi ha realitats doloroses que són amagades a la consideració pública. Una xarxa d'hipocresia i mentida es va teixint des del poder per emmascarar el coneixement dels ciutadans. Sempre ha estat així des de temps imperials. El poder arriba a ser presoner de les seves pròpies mentides. Ara resulta que l'imam que adoctrinà els terroristes dels atemptats de Barcelona l'estiu passat era un confident del CNI. El deute públic de l'Estat arriba al 170 per cent del PIB, i l'atur es redueix però no les precarietats laborals mentre l'atur juvenil ateny un 50 per cent, de rècord. El fons de la Seguretat Social ha estat liquidat i les pensions només creixen en pèrdua de capacitat adquisitiva. L'aportació de les rendes del treball a l'erari públic supera de net les del capital després d'anys: elits triomfants! La justícia espanyola davalla molts graons en l'índex internacional de credibilitat. Governa en nom de la democràcia el partit més corrupte d'Europa. Remunta el consum d'heroïna. La sequera assedega i la gestió dels recursos hídrics és nefasta. Les centrals nuclears, en obsolescència i l'energia fotovoltaica, castigada pel govern central. Mai s'internalitzen els costos mediambientals en economia. Sense autonomia energètica ni de cap casta, el Ministerio prohibeix al Govern balear el pla de sostenibilitat. I un finançament autonòmic insuportablement injust. Doctrina Lomque i llei mordassa, vigents. I la Constitució, irreformable...
Diu madò Llora que «del que els ulls no veuen, el cor no se n'endola».