Divendres passat es van encendre puntualment les llums nadalenques de tots els municipis de Menorca, mostrant-nos el camí bo que ens ha de portar cap al portal de cada botiga. Estic segur que si féssim una enquesta a peu de carrer, estira més obrir la cartera amb l'invent del Black Friday o el CiberMonday i descomptes de dues xifres que no pas les filigranes xineses penjades entre paret i paret, capaces de mobilitzar frenèticament als efectius disponibles de les brigades municipals perquè tot sigui al seu lloc. Un capítol sencer de despesa pública que mai ningú qüestiona per fer un decorat postís de tradició, que repetim any rere any sense preguntar-nos si cal o no cal. Les persones som gossos de costums, ja ho sabem. Comerç local, comerç local però als xinos a comprar Pare Noëls i rampoines per il·luminar els carrers.
De retruc, entrem en una de les etapes de l'any amb més factura emocional en les que tapem les incoherències amb les que vivim permanentment, banalitzant el retrobament familiar, la tendresa i la solidaritat durant 15 dies, per poder tenir la consciencia tranquil·la. I és que val la pena observar les contradiccions d'aquest món on la meitat es mor de gana i l'altre de colesterol, en un país cada dia menys devot, incapaç de renunciar a festivitats del calendari religiós durant l'any però capaç d'aturar-lo una setmana sencera per celebrar la Sagrada Constitució i la Immaculada Concepció. Ni reforma horària a la europea per poder portar una vida més saludable ni racionalització dels festius. Rics o rucs, aquesta és la qüestió.