Quan es vol aniquilar el contrincant, no hi ha millor estratègia que mirar de fer-lo petit i dividit, perquè així els seus integrants se sentin dèbils i incapaços de reconèixer la pròpia força. Si aconsegueixes esmicolar-los, ja tens la partida guanyada. I açò és el que n'hi ha que intenten fer, una vegada més, amb la nostra llengua.
Aquesta vella batalla va començar a València, a Catalunya i a Mallorca quan, cap a 1700, els nous reis d'Espanya van exercir el dret de conquesta en aquests països. Menorca va tenir la sort de caure a mans dels britànics, de tal manera que va quedar protegida de tal barbaritat durant prop d'un segle més.
Des d'aquell temps no hi ha hagut cap període tranquil per a la llengua d'aquests territoris. Cada dia s'ha qüestionat -derrotats com havien estat per les armes- el seu dret a emprar-la amb la normalitat amb què podien emprar la seva els habitants del territori castellà. El rei i la cort volien imposar la llengua única, i si hem sobreviscut és perquè Espanya mai no ha fet gaire despesa en escoles i mestres.
Sí que hi va haver algun moment d'esperança per a la recuperació de la normalitat lingüística, sobretot a la primeria del segle XX, però el cop d'Estat del general Franco -perquè allò sí que va ser un cop d'Estat de ver- i la victòria posterior per les armes, la van matar.
També va obrir una esperança la Constitució de 1978, perquè dedica paraules polides a la diversitat lingüística d'Espanya. Però segurament no eren una altra cosa que les llàgrimes de cocodril dels hereus del franquisme, que molt prest van oblidar tanta literatura i van tornar a la feina.
I van recuperar la vella estratègia de dividir per poder rematar la criatura. Ara hi ha molta més gent que en sap de lletra i que és més mala d'enganar, però la insistència, la reiteració, el populisme barat i l'engany lingüístic, tenen poderosos avaladors en aquest país que ja no se'n recorda de la Constitució si no és per repartir garrotades.
I si la nova ofensiva ha començat arreu, com era possible que no arribàs també a Menorca? El punt de partida és com sempre una falsedat. Per culpa del català -diven- s'està perdent el menorquí. Quan qualsevol persona que tengui dues orelles pot comprovar que si es perd el menorquí és per la inundació de castellà que pateix per mitjà de ràdio, televisió, cine, youtube, diaris, revistes, jocs, llibres, etc. I per la poca consciència lingüística de molts de menorquins, també s'ha de dir.
Però ja haureu reparat que aquest tsunami ells no el volen sentir ni el volen veure, per més que també tenguin dos ulls a la cara. I en canvi donen la culpa a l'escola i a les lleis de normalització del Govern balear. Perquè la causa que de ver els motiva no és salvar el menorquí, sinó enfrontar-lo amb el català. I el resultat final és que no fan una altra cosa que ofegar el menorquí.
Per a la gent amb una mica de lletra, avui ja no és un secret que el menorquí és un dialecte del català, que per cert en té uns quants més. Com el castellà o l'anglès, que en tenen centenars. Cada dialecte té valor per ell mateix, perquè és una de les diferents realitzacions de la mateixa llegua. I malament anaria si no miràssim de mantenir-lo.
Però aïllar el dialecte de la llengua, és condemnar-lo a la mort. Perquè l'escapça de la comunitat de parlants de què forma part, i així l'empobreix. Perquè el deixa sense defenses davant la penetració de les altres llengües de l'entorn. Perquè el fa inhàbil per a l'ensenyança, l'intercanvi cultural i artístic, i l'ús de les noves tecnologies. Tot açò ho saben molt bé tots aquests que diven que l'han de defensar del català. O pensen molt poc.
A través del català, el menorquí forma part de les grans llengües que han configurat Europa, amb una tradició cultural i literària de primer ordre que ni tota la ràbia de les monarquies i les dictadures espanyoles no ha pogut apagar. És també a través seu que els menorquins han fet les seves contribucions més importants a la cultura, i que poden accedir avui al món científic i a les noves tecnologies sense renunciar a la pròpia llengua.
Tots aquells que de ver vulguin defensar el menorquí, feina en tenen. D'entrada depurar-lo dels centenars de castellanades que se li incrusten cada dia. I a continuació, poden reclamar que els funcionaris instal·lats a l'Illa, vull dir militars, policies, jutges, metges, etc. d'entrada facin un curs de català, varietat dialectal, com a servidors públics que són.
I exigir quotes lingüístiques a les televisions i les ràdios privades, i als cines, com es fa en altres països plurilíngües. I que als súpers els productes també estiguin etiquetats en la nostra llengua. I potser també les capses de sabates. Uf! Açò sí que seria una lucha de titanes, que deia un.