Conta María Zambrano que, el gener de 1939, camí de l'exili, va veure entre la multitud Antonio Machado i la seva mare nonagenària. Ella, que viatjava en cotxe, el fa aturar i els convida a pujar-hi. Però el poeta s'hi nega, diu que el seu lloc és amb el poble. Llavors la filòsofa davalla i els acompanya a peu fins a travessar la ratlla de França.
La nit del 9 al 10 de febrer de 1939 feia lluna plena damunt Maó...: «Una nit de lluna plena / tramuntàrem la carena, /lentament, sense dir re ... / Si la lluna feia el ple / també el féu la nostra pena». Les corrandes de Pere Quart s'adiuen a aquella circumstància. Els menorquins que pogueren salvar la vida, si més no momentàniament, pujant al cuirassat de la marina de guerra britànica «Devonshire» foren desembarcats a Marsella i també anaren a parar a les platges d'Argelers i Sant Cebrià (Catalunya Nord). Allà quedaren reclosos a la intempèrie i hi patiren tota mena de penalitats.
«A Catalunya deixí / el dia de ma partida / mitja vida condormida: / l'altra meitat vingué amb mi / per no deixar-me sens vida». Mirant la línia marítima com a frontera del no res, als exiliats republicans de la desfeta del 1939 se'ls obria davant seu una soledat sense horitzons, sense cap itinerari possible. Quan comença una guerra, la tragèdia està cantada; les conseqüències són sempre desastroses per mor de la destrucció: de vides, de béns, d'edificis i serveis, de convivència… Ai dels perdedors! –vae, victis!-, perquè aquests en el millor dels casos, és a dir quan no hi troben la mort, acabaran a la presó o a l'exili.
«Avui en terres de França / i demà més lluny potser, / no em moriré d'enyorança / ans d'enyorança viuré». Després, alguns van morir a camps de concentració nazis, altres lluitant contra els alemanys, altres no van sobreviure a les moltes precarietats; molts no van poden tornar a veure familiars i amics... Cent setanta-sis dels republicans menorquins, que no van poder sortir del país, van ser afusellats...
L'historiador Josep Portella Coll acaba de publicar un volum imprescindible per conèixer els avatars d'aquella gernació republicana: «Llibre d'exilis. Diccionari biogràfic de l'exili menorquí». Un volum de 700 pàgines editat per Menorca segle XX i el Consell Insular de Menorca, que conté més de 900 entrades. «Una esperança desfeta, / una recança infinita. / I una pàtria tan petita / que la somio completa».