Moltes veus apunten, i a la taula de mobilitat de l'Ajuntament de Maó n'han pres nota, que un dels principals efectes negatius de la zona verda per a residents del centre és el mal efecte dels estacionaments buits una bona part de la jornada, la ràbia testosterònica que provoca veure espais lliures i no poder ocupar-los.
És curiós el cervell humà. No suposava cap problema per a l'estabilitat emotiva dels conductors veure les mateixes places d'aparcament ocupades de forma permanent, amb una possibilitat ínfima, nanopercentual, d'estacionar-hi la major part del dia. Quantes vegades havia pogut vostè aparcar a la zona blava de Bastió o s'Arraval? Podia anar de compres amb la certesa d'emprar alguna del mig centenar de places que han mutat de color? Malgrat açò, la mínima esperança que un intermitent il·luminés la troballa miraculosa d'un cotxe que parteix era estímul suficient per insistir i generar així, segons alguns, un impuls econòmic al centre (tot i que les franquícies s'ubiquen, oh oh, a carrers peatonals. Alguna cosa deuen saber del tema, no?)
El mateix cervell humà considera molt millor l'esperança minúscula d'acabar pagant una quantitat elevada de diners per estacionar un temps reduït, que la certesa de deixar el cotxe a la infrautilitzada Sínia des Cuc per uns reduïts cèntims i un temps elevat. La distància a peu entre es Cuc i la Plaça Constitució ronda els 700 metres, deu minuts a peu. Distància sideral, sembla ser, per a aquests conductors alterats per una zona verda a mig gas.
Sense voler faltar al respecte a ningú, la taula de mobilitat de Maó hauria d'incorporar psicòlegs per analitzar els processos mentals dels conductors que consideren una barbaritat caminar deu minuts i una joia excelsa cremar benzina i paciència a la recerca d'una ametlla que se seu en forma de plaça acabada d'alliberar. Açò, o apostar per la col·locació de cotxes de cartó a les places lliures de la zona verda. Així es reproduiria la situació que hi havia al centre fa uns mesos i els cervells dels conductors podrien romandre en pau.