Les dades estadístiques descriuen a mitges la realitat. I si es presenten aïllades, sense interpretació, a vegades l'amaguen. O bé creen una imatge distorsionada del que està passant. Per exemple, el Govern ha incrementat les pensions una mitjana del 0,25%, dos euros. Realment no és una puja, és una rebaixa perquè el nivell de vida s'ha encarit al voltant de l'1,4%, gairebé sis vegades més del que representa la «millora» de les pensions.
A Menorca hi ha més activitat econòmica, amb més turistes, més inversió en la construcció, un gran moviment immobiliari, i una baixada de les dades d'atur. Totes les dades mostren una recuperació econòmica. Aquest fet constatable contrasta amb les demandes d'ajuda que arriben a Caritas, la precarietat laboral, la congelació de molts salaris, les dificultats del comerç local, el preu dels lloguers. Els experts solen dir que primer és la reactivació econòmica i després la recuperació social. Però després d'una crisi terrible, que ha acabat amb molts projectes i que ha atracat a molta gent als llindars de la pobresa, la millora de les economies familiars es nota poc. I més a una illa que viu dues realitats ben diferents, un any dividit en temporada turística i la resta de mesos.
La precarietat es cronifica i crec que l'eix central que hauria d'inspirar la gestió pública és la recuperació del benestar i la qualitat de vida. Tampoc la dada sobre el possible descens de la pobresa extrema es pot considerar un indici de recuperació. Avui s'ha d'eixamplar el camp de visió i atendre les demandes silencioses d'una gran majoria de persones que tenen dificultats per arribar a final de mes.
La recuperació del benestar és economia i s'ha de facilitar l'impuls de l'activitat en tots els àmbits, permetre que les dades de l'optimisme arrelin a la societat i permetin una millora que encara es nota poc.
Tres anys de creixement han de ser un parèntesi entre la crisi i una recuperació que arribi on l'esperen aquest 2018 que comença demà.