Aquesta setmana ens han donat a conèixer els preus de la sanitat pública. M'agrada que es tingui present el cost que suposa un trasllat, una intervenció quirúrgica, una estada, o qualsevol prova senzilla com una simple analítica. Cal que prenguem valor a les coses. També succeeix en l'àmbit social, on caldria estimar més els centres i serveis que posem a disposició de la societat. Són com la primera llum del dematí, números que penetren la substància i l'essència, el seu mèrit moral.
D'altra xifra bastant recent, és la millora de l'accés del material ortoprotètic als pacients de les Balears. El Consell de Govern va aprovar a finals d'any que, en cas de requerir un article d'import molt elevat –com una cadira de rodes elèctrica que pot arribar a costar 3.500 euros- els pacients ja no n'hauran d'avançar el pagament i després sol·licitar-ne el seu reemborsament a l'IB Salut. Una pròtesi externa, per exemple, que ronda els 6.000 euros. Materials imprescindibles en l'abordatge de la cronicitat.
Com a pacients actius del sistema sanitari públic, ens cal una reflexió constant sobre la seva sostenibilitat. En els últims temps s'ha fet un gran esforç per augmentar l'eficiència, moltes vegades amb el sacrifici i a expenses de la voluntat dels professionals sanitaris que han vist malmeses les seves condicions laborals. El futur de la nostra gran conquesta social passa per l'educació i la implicació de tota la societat. No la malgastem.