Llegir «El hombre que amaba a los perros», l'excel·lent novel·la del cubà Leonardo Padura, dos dels personatges de la qual són Ramon Mercader i la seva víctima, Lev Davidovitx Bronstein, em mou a repassar uns pocs títols de l'ucraïnès, que tenc a casa. A «Literatura i Revolució», trob un breu text on Trotski defensa el llenguatge culte. Diu que la revolució ha de tenir inicialment, per damunt de tot, un respecte creixent cap a l'individu i un interès cada vegada major pels més dèbils. S'ha de lluitar, doncs, contra el «llenguatge procaç» com a requisit d'higiene mental. Flastomies, blasfèmies, injúries, renecs, mentides... solen ser en boques populars expressió d'impotència davant situacions injustes o incomprensibles i, en boca de les elits dominants, mostres d'autoritarisme. La lluita contra la vulgaritat és part de la puresa, claredat i bellesa de les llengües. Aquell bolxevic, gran enemic de Stalin, diu: «El llenguatge és l' instrument del pensament. La correcció i precisió és condició indispensable d'un pensament recte».
Convé que els «opiniatres» (opinadors de diari i tertulians, segons argot d'Ignasi Riera) no perdem de vista aquest manament: parlem i escrivim bé tot sabent que les opinions pròpies segurament tindran detractors, les quals, a la vegada, hauran de poder ser contradites raonadament, sense exabruptes, desqualificacions ni apriorismes. Una dita menorquina ho resum molt bé: «Qui vol dir, n'ha d'oir»; qui gosa publicar opinió ha d'estar disposat a escoltar discrepàncies.
Millorem el llenguatge. Parlar malament fa més mal que una pedregada. Per aquestes latituds plou poc i el dèficit hídric és un dels efectes nocius del canvi climàtic, aquest fenomen que el resident de la Casa Blanca nega amb vehemència i n'atribueix el concepte a una conxorxa dels xinesos per perjudicar la indústria nord-americana. Donald Trump i els seus «cuentos chinos». En primer, dèiem que si plovia per Santa Bibiana (2 de desembre), s'asseguraven pluges durant quaranta dies seguits. Res més voldríem que fos així ara que, per més que en diguin postmodernitat líquida, els temps que corren són tan secs. No ens refiem dels coneixements populars, continguts en refranys i parèmies, per orientar el rumb de les nostres vides. Ja és sabut: si vols equivocar-te parla del temps.
Tornant a Trotski, l'organitzador de l'Exèrcit Roig advertia contra els impulsos irracionals moguts per determinats sentiments: «De vegades passa que el molt respectat comunista quan discuteix qüestions nacionals comença a exposar inesperadament idees reaccionàries». Bon cop d'avís als progres autoanomenats «no nacionalistes».