Darrerament hi ha molts temes polítics encetats que van marcant el tarannà de qui governa i que estableixen contraposicions inevitables. Ho veiem, per exemple, amb el controvertit decret de guarderies que vol empènyer la Conselleria de Serveis Socials del Govern balear. Molts, de totes les latituds illenques i de diferents orientacions ideològiques, ens hem sumat a la crítica de fons i de forma. En els darrers dies hem vist com la consellera anunciava estar disposada a retirar el decret si la PNL que promou Més per Menorca rebia el suport majoritari del Parlament.
També hem pogut llegir la polèmica que està generant el tema de la zonificació turística a Menorca, un tema polièdric que necessita ser pensat de manera global per les importants conseqüències a diferents nivells que pot comportar a mig i llarg termini. Assumir aquest tema en profunditat, de la mateixa manera que revisar el PTI, són escomeses de gran calat que l'administració ha d'enfrontar amb permeabilitat i amb decisió. Ahir llegia la voluntat de revisió mostrada per la presidenta del Consell. I novament se'm fa present la comparança amb la passada legislatura insular i l'absència de programa polític envers aquestes grans qüestions.
Per no parlar del culebrot ignominiós que esteim presenciant a Catalunya i el pols amb un Govern espanyol que està qüestionant de soca-rel la democràcia la qual crèiem, hores d'ara, inqüestionable. Impermeabilitat suprema d'un partit que està protagonitzant el major cas de corrupció que a Europa es recorda.
I arribo a la conclusió que en política s'ha de practicar la permeabilitat i ductilitat si, veritablement, no es vol caure en el totalitarisme. Convé que hi pensem.