Mos ha deixat José María de Olivar y Despujol a s'edat de 99 anys, en Pepe de Olivar de davant l'Església, sa casa senyorial on va néixer un 28 de setembre de 1918. Jurista, històric polític menorquí i defensor de sa cultura menorquina, concretament de ses festes de Sant Joan així com del camp de Menorca. Sector on hi estava lligat principalment per sa producció agrícola i ramadera de ses terres des seus antepassats, i a on se'l recorda amb bons ulls, precisament, per mantenir una bona relació amb sa gent del camp i vetlar pes sistema d'amitges que regeix el camp menorquí a través de s'acord entre es senyor i es pagès, ses Societats Rurals Menorquines (SRM). En aquest sentit, va presidir sa Cambra Agrària de Menorca i va esser un des fundadors de sa Cooperativa Insular Ganadera (Coinga), entitat on també va esser president durant una vintena anys.
Llicenciat en Dret a Madrid, va esser regidor pes terç professional, diputat en representació de Menorca a sa Diputació Provincial de Balears i alcalde de Ciutadella des de gener de 1965 fins es febrer de 1971, succeint a Simón de Olivar Canet, baró de Lluriach i essent relevat per Antoni Franco Casasnovas. Des seu pas per alcaldia en són fruit obres i reformes a Ciutadella com sa seu des Club Nàutic o sa construcció des nou escorxador. D'entre moltes distincions, va rebre sa Medalla d'Or de Ciutadella així com es Premi Ramon Llull l'any 2005. També era Caballero de la Real Maestranza de Caballería de Granada i del Real Cuerpo de Nobleza de Cataluña, per part materna.
Nombrat caixer senyor el 1935, va presidir meritosament ses festes de Sant Joan durant un bienni únic i trist a s'història de Ciutadella: sa Guerra Civil espanyola, fet pes qual es va allargar sa seua presidència fins a 1939. Deim meritosament perquè va conseguir sobreviure an es terror rojo des sanguinaris des Front Popular a Menorca. Responsables dets assassinats de molts d'aristòcrates ciutadellencs innocents com Gabriel de Olivar de Olives, José de Olivar de Olives, Gabriel Saura Sintas, Luis Saura Sintas, Gabriel Squella Jaume 'de Can Marc Squella o Can Squella pobre' o es joves germans Tomás, Luis i Gabriel de Salort de Olives. Des de 1993 venia presidint com a decà i, per tant, excaixer senyor de major edat, sa Junta de Caixers Senyors de ses festes de Sant Joan. Encara que una malaltia degut a sa seua avançada edat feia anys que li impedia exercir ses seues funcions.
Amb sa seua pèrdua, té lloc lo que es castellans diuen un secreto a voces: s'obre sa successió des Decanat de sa Junta de Caixers Senyors. Alguns medis de comunicació han dit que serà Juan Manuel Saura Mercadal, que presidí ses festes de Sant Joan es bienni 1962-1963. Però, en tot cas, toca esperar i guardar respecte per Pepe de Olivar. No val especular ni avançar res, perquè allò que hagi de ser, serà.
Una altra aportació de valor incalculable de José María a s'Ajuntament de Ciutadella va esser sa digitalització de s'arxiu des pavorde Martí, documentació única on constaten es noms i sa sort des 4.500 menorquins captius que uns altres sanguinaris, es turcs, es van endur a Constantinoble després de s'assalt de 1558 i que es pavorde de Menorca, Marc Martí, estudiat per es capellà historiador Fernando Martí, intentà rescatar de sa capital otomana. Una donació que va esser possible gràcies a sa mediació de Joan Triay Lluch. Sigui com sigui, es principal mèrit de José María de Olivar no té medalla, ni distinció. Però es poble de Ciutadella sempre li recordarà: vetlar a lo llarg des seus 99 anys pets interessos de Ciutadella i defensar amb fermesa ses nostres arrels, sa fisonomia cultural de Menorca. Al cel sia.