Els jutjats han anul·lat la declaració d'interès general del parc aquàtic de Biniancolla que va ser aprovada el 2014, per tant de la passada legislatura, per l'equip del PP. Ara, amb molt bon criteri, Susana Mora, la presidenta del Consell, recorrerà la sentència per tal que els contribuents no tinguem que arribar a pagar una nova indemnització.
Tenint en consideració que els populars han exigit prou vegades responsabilitats polítiques pel cas Cesgarden, amb la mateixa coherència, el president de l'equip que va conduir aquest nou fracàs, i que n'ha fet de la política el seu modus de vida perquè és diputat del Parlament balear des del 2003, hauria de presentar la dimissió i abandonar el consell.
Sí, o tots moros o tots cristians, i més quan la gestió de la declaració va ser objecte de debats públics, vives polèmiques i va rebre al·legacions. No poden dir ara els populars que no sabien en quin jardinet entraven perquè les hemeroteques i els arxius del Consell de Menorca enregistren els molts enrenous que va comportar la tramitació.
La figura jurídica de l'interès general, ja llenegadissa i complicada per sí mateixa perquè comporta ballar amb les normes que vol saltar, i que sempre va acompanyada de la sospita de dacions de favors i corrupteles, va quedar en aquest cas desacreditada fins l'extrem. Els nostres polítics, tots, sense distinció de colors, haurien d'oblidar aquesta figura i desterrar-la de l'ordenament per sempre.
El GOB uns anys abans de l'aprovació de la declaració, va presentar al·legacions inobjectables. Va denunciar que no tenia ni cap ni peus fer un parc aquàtic en sòl rústic i que, a més, era un greuge comparatiu amb els altres parcs existents a Menorca (Cala en Blanes, Cala en Bosc, Son Bou i Arenal d'en Castell) que s'havien fet en sòl urbà, passant per tots els ets i uts. L'associació ecologista va assenyalar que no hi havia cap necessitat de construir en sòl rústic quan a l'illa el sòl classificat com urbà per les ordenacions territorials vigents permetia créixer un 30% més del construït fins aquell moment. També va posar l'accent en el tema de l'aigua. Va denunciar com més d'un 70% de l'aigua estimada malbaratar en el projecte sortia de la xarxa municipal o d'un pou que s'abastia dels mateixos aqüífers que els pous municipals, ja castigats per extraccions excessives i carregats de nitrats. Reblant el clau, va denunciar que la mina d'aigua de la qual volien xuclar les instal·lacions no estava legalitzat, no constava en els registres públics i en conseqüència no es trobava sotmès a inspeccions.
Per les notícies que rebem de tots els costats, que posen de manifest que mediambientalment el planeta se'ns mor; pel que veiem de prop, amb els nostres propis ulls, en el nostre dia a dia, de veïns, de companys, d'amics, que s'ho passen econòmica i socialment malament, la política reclama responsabilitat. La gestió pública hauria de ser enginy per la solució de les injustícies i els reptes i no un forat més de despropòsits. Tan difícil és ser prudents i no malbaratar les energies dels nostres funcionaris en expedients fallits, tan difícil és no veure que no és possible jugar irresponsablement amb els doblers dels impostos?
Cal regenerar la política, repte que comporta també refer les nostres educacions i sociabilitats, cosa gens fàcil, però si no ho fem l'acumulació de problemes acabarà per col·lapsar-nos. És necessari d'una vegada fer retxes noves, és imprescindible assajar noves formes de fer política i és precisament per açò que les dimissions, el demanar responsabilitats, el limitar els mandats dels representants democràtics, l'obrir les institucions a la participació ciutadana... no poden esperar més. Aquí, davant aquesta nova sentència judicial, el PP, si de debò creu el que predica, ha de donar exemple, cal que presenti renúncies i demanar perdó.