Síguenos F Y T I T R
Cafè, croissant i...

Tres coses per dur a una illa

|

Les illes desertes han estat sempre objecte d'històries de ficció, des de la pel·lícula de Tom Hanks, en què molts ciutadans es quedaven sense les seves compres d'Amazon, fins a algunes vinyetes del genial Forges. Menys avions que Menorca en temporada baixa; la falta d'un Mercadona a mà; la incertesa sobre el futur propi, de la Champions i de la darrera Primitiva que vam fer; la fauna local sense un bon AfterBite; la carència d'un sostre i d'algú a qui poder-lo llogar a l'estiu; i l'avorriment són algunes de les amenaces per a qui es pugui veure confinat en un petit territori envoltat de mar sense família, amics ni venedors que telefonen hora de dinar. Les causes del naufragi solitari poden ser diverses: un pescador fart de normatives, un aventurer estrambòtic, un president independentista pròfug o un ciutadà fart de sentir les aventures estrambòtiques de l'independentista pròfug.

Les illes desertes han generat una pregunta clàssica en les entrevistes lleugeres: quins tres objectes hi duria. Fins fa poc, les respostes podien ser moltes, des d'una navalla suïssa a un llibre de poesia, passant per una termomix, fil dental, protector solar, una estilogràfica, una nintendo o un coixí ergonòmic. Açò ha canviat, ara no hi ha color. Tothom s'enduria un mòbil, el carregador i cobertura garantida.

Quines tres coses hi duria l'administració pública si accedís a comprar una illa estacionalment deserta com la d'en Colom? No hi ha dubte. Una comissió de treball lenta i poc operativa, un pla d'usos per redactar i probablement no executar, i una muntanya espessa de papers. Prou embullats estem ara per donar ús al Llatzeret. Prou enrevessats temes pendents amaga encara el parc natural en què aquesta illeta es troba. Prou feina estèril ha suposat ja s'Enclusa. Ben protegida de parcs aquàtics i hotelets amb encant, l'Illa d'en Colom hi seguirà igual. Meravellosa s'hi mantindrà. A nedar hi podrem anar cada estiu. Per tant, com deia aquell, comprar per comprar és ximpleria.

illes desertes han estat sempre objecte d'històries de ficció, des de la pel·lícula de Tom Hanks, en què molts ciutadans es quedaven sense les seves compres d'Amazon, fins a algunes vinyetes del genial Forges. Menys avions que Menorca en temporada baixa; la falta d'un Mercadona a mà; la incertesa sobre el futur propi, de la Champions i de la darrera Primitiva que vam fer; la fauna local sense un bon AfterBite; la carència d'un sostre i d'algú a qui poder-lo llogar a l'estiu; i l'avorriment són algunes de les amenaces per a qui es pugui veure confinat en un petit territori envoltat de mar sense família, amics ni venedors que telefonen hora de dinar. Les causes del naufragi solitari poden ser diverses: un pescador fart de normatives, un aventurer estrambòtic, un president independentista pròfug o un ciutadà fart de sentir les aventures estrambòtiques de l'independentista pròfug.

Les illes desertes han generat una pregunta clàssica en les entrevistes lleugeres: quins tres objectes hi duria. Fins fa poc, les respostes podien ser moltes, des d'una navalla suïssa a un llibre de poesia, passant per una termomix, fil dental, protector solar, una estilogràfica, una nintendo o un coixí ergonòmic. Açò ha canviat, ara no hi ha color. Tothom s'enduria un mòbil, el carregador i cobertura garantida.

Quines tres coses hi duria l'administració pública si accedís a comprar una illa estacionalment deserta com la d'en Colom? No hi ha dubte. Una comissió de treball lenta i poc operativa, un pla d'usos per redactar i probablement no executar, i una muntanya espessa de papers. Prou embullats estem ara per donar ús al Llatzeret. Prou enrevessats temes pendents amaga encara el parc natural en què aquesta illeta es troba. Prou feina estèril ha suposat ja s'Enclusa. Ben protegida de parcs aquàtics i hotelets amb encant, l'Illa d'en Colom hi seguirà igual. Meravellosa s'hi mantindrà. A nedar hi podrem anar cada estiu. Per tant, com deia aquell, comprar per comprar és ximpleria.

Lo más visto