La progressia esclava del políticament correcte considera un bon turista el que coneix bé el destí, visita indrets que no són de postal, interactua amb autòctons, va a bars de cafetó i cartes, s'amara de la idiosincràsia local més enllà dels tòpics... Mariano Rajoy, doncs, per a ells, no ho és.
Rajoy va visitar Balears, i com fan els grans dirigents quan van a províncies, va fer un discurs basat en la guia turística barata, les ensaïmades envasades i les paelles precuinades que li van proporcionar els seus amfitrions i assessors. Advertir amb solemnitat del risc de contagi del procés català a les Illes és com comprar un capell mexicà a un souvenirs de Son Bou, és no entendre res del destí.
Relacionar directament l'independentisme amb l'exigència del català a la sanitat pública és una confusió, perversa o ignorant, que mescla coses amb un clar interès d'obtenir aplaudiments endogàmics, vots i titulars. Són moltíssimes les persones que a les Illes defensen els seus drets lingüístics sense que açò suposi que optin per una separació d'Espanya, ni fer-hi prop. Què passa amb elles? Estan confuses? Incuben un virus i ho desconeixen? No, mister Rajoy, és tot el contrari. No entendre açò sí que fomenta desafecció cap a l'Estat.
Les diferències entre les Illes i Catalunya són tan abismals que converteixen l'alerta de contagi de Rajoy en una exageració sanitària equivalent a la compra de vacunes contra la grip A. En primer lloc, a Balears no hi ha un fort sentiment d'unitat territorial, identitari. Els eivissencs ens semblen éssers llunyans. Mal punt de partida per a la independència. A més, els partits nacionalistes a Balears tenen un pes relatiu, tot i el seu creixement de 2015, i una vocació de sobiranisme una mica light.
El turista Rajoy va fer flac, perquè no es va integrar en el destí, va venir a Balears amb el seu xip estatal, pensant en Ciudadanos i les enquestes. Podem dormir tranquils, com va dir a Company, perquè no es veu enlloc cap risc de contagi alarmant.