Un mateix mot pot tenir matisos diferents a diferentes bandes. Açò els menorquins ho sabem prou bé. Per exemple, quan deim que una persona va molt «elegant» no volem dir que s'ha ben vestit per a un acte social, sinó que, més tost, ha triat colors massa vius. O si deim que va molt «honesta», no rallam de la seva moral, que serà la que sigui, sinó de la seva vestimenta fosca.
De la mateixa manera, la paraula «malcriat» l'he vista emprada a Menorca en un sentit diferent a com l'empren al continent. Aquí quan deim de qualcú que és un malcriat no pensam en l'eduació que li van donar a ca seva, sinó en una profunda maldat, en una persona que actua sense escrúpols ni respecte cap als altres.
I pens que aquests darrers dies hem assistit a dos actes que només poden ser obra de malcriats, en el sentit més menorquí de la paraula. El primer, la circulació del vídeo de l'expresidenta pepera de la Comunitat de Madrid. La senyora Cifuentes és una impresentable, com ho han estat fins ara tots els presidents del PP a aquella Comunitat. I no cal que justifiqui les meves paraules, perquè totes les proves són als jutjats.
Però darrera d'ella, o de tots ells, perquè ja és impossible saber on comença i on acaba el bassiot de merda en què viven, hi ha una trama perversa que ho domina tot i que no s'atura davant l'acció més miserable. Primer aconsegueix un vídeo que no havia de sortir de la intimitat de la senyora Cifuentes i que, per llei, s'hauria d'haver destruït pocs dies després dels fets. I a continuació l'estoja durant vuit anys per fer-lo aparèixer quan convé... a qui?
La teranyina de la corrupció és tan grossa al poder espanyol, que me pens que serà de mal respondre la pregunta. Però si hi ha un beneficiari, aquesta vegada no és el senyor Rajoy, disposat com estava a passar una altra vergonya -ja no venia d'una- i de mantenir en el càrrec una sòcia implicada en el tràfic de títols universitaris -ja no venia d'aquí.
Perquè si la mantenia, podia posar Ciudadanos entre l'espasa i la paret. O el senyor Rivera complia -per una vegada- la seva paraula de rompre el pacte amb el PP i acceptava un president de la Comunitat de Madrid socialista. O es menjava les paraules -com sol fer- i la senyora Cifuentes podia conservar la seva indigna presidència fins a les eleccions.
Totes dues solucions eren dolentes per al partit de l'Albert Rivera. La primera perquè l'obligava a pactar amb el PSOE i es difuminava així la seva imatge de nou gallet de la dreta ultramuntana espanyola.
La segona, perquè s'hauria posat en evidència que encara no es capaç, com mos vol fer creure, de fer acotar el cap al PP.
De tal manera que el vídeo de la senyora Cifuentes mostrant els pots de crema que havia extraviat a la seva bossa -amb el preu de destrossar-la a ella de per vida-, ha aparegut de forma oportuna per obligar el senyor Rajoy a fer-la dimitir i evitar que el senyor Rivera, per una vegada, s'hagués de retratar.
En qualsevol cas, és el mateix senyor Rivera que diumenge publicava en el seu compte les fotografies dels nou professors, de l'institut de Sant Andreu de la Barca, que són acusats d'odi per sis famílies de la Guàrdia Civil d'aquella localitat. És un cas obert, en què el relat fa de mal creure, perquè institut i caserna -porta per porta- conviven de fa més de vint anys i els fills de guàrdies civils alumnes del centre són centenars.
Però el senyor Rivera no ha tingut escrúpols d'aprofitar la manca d'escrúpols del diari «El Mundo» i reproduir les fotos dels professors amb un text tan delictiu com aquest: «Los maestros separatistas que señalaron públicamente a hijos de la Guardia Civil en Cataluña. La Fiscalía les investiga por delitos de odio, pero el gobierno de España dice que no les abrirá expediente. Con cobardía nunca se vence al nacionalismo».
Com a mínim el senyor Rivera posa de manifest tres motius pels quals demanar a Déu i als votants que mai no arribi a governar Espanya. El primer, que no creu en la presumpció d'inocència. El segon, que fomenta la ruptura social que fa veure que critica. El tercer, que exposa la integritat física d'aquests professors, perquè sap que des de l'1 d'octubre hi ha hagut a Catalunya centenars d'atacs impunes de l'ultradreta, tan present a les seves mobilitzacions.
Un curiós partit, aquest del senyor Rivera -«curiós» no en el sentit menorquí de net, sinó en el general d'estrany. Primer semblava d'esquerra, després de centre o liberal, i ara d'extrema dreta, encara que mai no s'arriba a banyar si no és per defensar uns principis que recorden massa el vell falangisme. Si és cert que el promocionen les grans empreses del règim, com sembla, ja haurien de començar a estar un poc espantades, no sigui cosa que el cadell es convertesqui en un llop. I malcriat, per paga.