Encara que traduït al català (menorquí) soni més suau, el significat és el mateix que en castellà. I és exactament allò que la secretària d'Estat de Comunicació tenia ganes de dir als pensionistes que es manifestaven a Alacant contra el president Rajoy: «Us foteu!».
Potser si no els ho va arribar a dir és perquè hi havia un cordó policial que mantenia els pensionistes rebels tan enfora de les autoritats, que no l'haurien sentida. I és que darrerament totes les aparicions públiques del rei o dels membres del govern van acompanyades de protestes populars que s'amaguen fent enfora la gent. És una variant del costum, als partits de Copa, de posar l'himne tan fort que tapa els xiulets dels assistents.
TORNANT a la secretària d'Estat, jo no havia estat mai partidari d'escampar les coses que es puguin dir en privat, perquè pens que tothom té dret a treure en la intimitat els dimonis que duim dins, que tantes vegades es donen de cops amb allò que hem de dir en públic. Però en un temps en què mentir en públic ja és la forma habitual de fer política, potser ha arribat l'hora de deixar de banda els escrúpols i posar en evidència les veritats.
I potser en un altre temps era fàcil d'amagar la veritat, perquè el poder controlava tots els mitjans de comunicació i, si es complicava la cosa, li era bo de fer acusar els testimonis de calúmnia. Però avui és més difícil, sobretot perquè tothom va amb un mòbil damunt. És difícil desmentir allò que ha quedat enregistrat.
El president Rajoy no podrà dir mai que no compartia el patiment del seu amic i tresorer Bárcenas, quan el tenien a la presó -per poca estona- acusat d'allò dels sobres que ja no se'n ralla, però deu ser perquè aquest país ja ha perdut tota la dignitat. Aquell «Luis, sé fuerte» quedarà per sempre més al whatsapp.
De la mateixa manera que fa de mal amagar la violència amb què el Govern espanyol va voler liquidar el referèndum català de l'1 d'octubre. Quan el ministre Dastis peregrinava per les televisions d'arreu del món intentant desmentir tanta brutalitat, els periodistes li passaven per la cara les imatges que ells mateixos havien recollit.
Només d'un col·legi electoral no hi ha imatges d'aquell dia: Sant Esteve de les Roures. Precisament un poble on els informes de la Guàrdia Civil asseguren que es van haver d'enfrontar a una gran violència per part de la població civil. El mal és que tal poble no ha existit mai...
Una cosa com la ciutat menorquina de Menorca.
ESTÀ SUCCEINT amb aquests al·lots d'Alsatsua, acusats de terrorisme després d'una batussa de bar, a la matinada, amb policies de paisà. Al manco d'un d'ells, hi ha imatges d'una càmera de seguretat que el situen molt enfora dels fets, per més que el jutge en principi no volia acceptar la prova. I hi ha imatges de mòbil que expliquen una història molt diferent de la que es discuteix al jutjat.
O les imatges que els membres de la Manada, amb guàrdia civil i militar inclosos, van deixar enregistrades per escampar la seva brutal heroïcitat. Sense ser-ne conscients han deixat constància de fins a quin punt es mereixen el pitjor càstig. I el millor testimoni que la justícia d'aquest país navega. Però ja sabíem que, de tot Europa, la població espanyola és la que té més poca confiança en la seva justícia.
«Us foteu!», pensava la secretària d'Estat de Comunicació quan sentia cridar el pensionistes. Però així i tot el govern aguanta, estalonat de forma incondicional pel seu cadell Ciudadanos, naturalment. Ben mirat, potser aquest podria ser el crit de campanya de tots dos partits a les pròximes eleccions. Però com que a Ciudadanos li agrada destacar, podria adoptar la variant de «Us foteu i refoteu!».
Si tingués èxit i molta gent els votàs, com sembla que ja avancen les enquestes, tindríem la garantia que tot continua igual. Amb la veritat al clotell.