La professió docent torna estar, novament, en el punt de mira social i polític. Els docents hem de demostrar, abans d'entrar a l'aula, que tenim una preparació acadèmica i titulació adequada; que disposem d'un màster en pedagogia; que tenim la titulació en llengua catalana (i anglesa, millor); que no tenim antecedents en delictes de tipus sexual. Fins aquí, tot absolutament necessari i lògic. A més, també convé anar acreditant una formació contínua per donar resposta a les necessitats canviants de la nostra tasca professional, de l'alumnat i de les famílies a qui atenem; convé també ser capaç d'educar en múltiples valors i hàbits per tal de donar resposta, dins l'àmbit escolar, a qüestions que no són, necessàriament, competència de l'escola; convé, endemés, estar capacitats per detectar tot tipus de problemàtiques dins i fora de les aules i oferir solucions immediates per pal.liar els seus efectes. I a més a més, implementar tot un reguitzell de burocràcia interna i processos de qualitat. Això sense comptar que hem d'impartir coneixements i avaluar l'assoliment dels objectius proposats. I encara podria seguir... L'administració compta amb mecanismes per fer un seguiment de la funció docent i ha d'exercir la missió que li és encomanada.
Avui sentia la proposta d'una diputada del PP reclamant un sistema de denúncia anònima cap els docents, una proposta que m'ha recordat sistemes sociopolítics d'infaust record on tot ciutadà és policia de la resta... Aquesta és la societat que volem? Així pretenem 'controlar' la tasca d'aquells a qui confiem, per damunt i tot del que seria recomanable, l'educació dels nostres infants i joves? La criminalització no pot ser mai el camí...