Hi ha qui pensa que la compravenda d'una finca rústica és un tema entre particulars i que no té gens d'interès públic. Un exemple pràctic d'aquesta idea és com el Registre de la Propietat ja no pot facilitar tanta informació com abans per causa de la llei de protecció de dades. La terra és propietat privada però és la casa de tots i en una illa encara té més sentit l'interès que hem de mostrar sobre els canvis de propietat i els nous usos, sobretot quan ja no són compres esporàdiques sinó una tendència que està baratant la distribució de la propietat a Menorca.
Qui sap realment quantes hectàrees de l'Illa han baratat de mans en els darrers anys? Qui sap quin volum de terra es destina a nous usos, a la vinya, a l'olivera, al turisme rural? Quants de llocs s'han quedat sense l'amo i madona perquè els pagesos no formen part d'alguns paisatges privats? Ningú té les respostes. I encara alguna pregunta més: quina administració s'ha interessat per aquest procés de canvi de propietat? Quin estudi s'ha encarregat (quan se'n fan tants d'inútils) per conèixer la importància de la moda de comprar finques rústiques a Menorca? Crec que seria positiva la iniciativa dels nostres polítics, no esperar que demanin cita els nous propietaris, sinó dialogar amb ells, conèixer els seus projectes i veure quins efectes tindran a la nostra Illa.
No es tracta d'animar els sentiments localistes de «mos roben Menorca» i expressions semblants. Hem de reconèixer que la majoria dels inversors que aposten per l'Illa ho fan amb projectes que afavoreixen l'activitat econòmica al camp, respectant, sembla, la protecció del territori.
La venda de l'Illa d'en Colom és un exemple d'aquesta fal·lera compradora. Després de molts anys de no tenir cap comprador interessat, al final dos inversors han competit per l'illot, quan és un tros de terra on no es pot fer gairebé res, a part de lluitar contra algunes plagues.
Si darrere de les grans compres hi ha grans projectes els hauríem de conèixer. Els polítics, primer i els ciutadans també.