La proximitat del dia més llarg de l'any es nota a l'ambient. Hi ha ganes de festa, de retrobament, com ha succeït des de temps ancestrals. Enguany, també hi ha la possibilitat de participar d'un ritual màgic d'aquells que queden gravats en la memòria dels temps.
Algunes coves poc accessibles han guardat durant milers d'anys les restes dels primers pobladors de l'Illa. Aporten testimonis materials de les cerimònies que acompanyaven el comiat de les persones que perdien la vida. I ja mostren com aquella gent tenia en compte, a l'hora de distribuir els espais dels recintes especials, el solstici d'estiu i el d'hivern.
MILERS D'ANYS DESPRÉS, la religió cristiana identificaria la primera data amb Sant Joan i la segona amb Nadal, dos moments que segueixen sent de trobada, festa, menjar i beure. Els temps, però, evolucionen. Mentre que Nadal s'ha anat conduint cap una celebració que indueix a la compra compulsiva -tant pròpia de la nostra societat actual- amb un espai entremig de recolliment familiar, Sant Joan és més una festa que esclata després del llarg hivern.
Malgrat el canvi de nom, Sant Joan es segueix considerant una nit màgica. Una nit molt llarga on es prodiguen les abraçades i el contacte físic, on es beu, es menja i es canta. On es riu i es plora d'emoció, on es retroben moltes persones que només es coneixen d'aquella cita anual. On cavalls i humans conviuen per carrers estrets, mesclant moments de tensió amb carícies d'estima.
El 23 de juny marca també l'inici de la temporada turística intensa, que s'allargarà fins a principis de setembre. La vida menorquina canviarà els carrers solitaris per la riuada de gent. El silenci que saben guardar els conductors autòctons, que esperen pacientment que el vehicle que s'ha aturat enmig del carrer acabi les seves gestions, es muden en uns clàxons immediats de gent que ve hiperestimulada de les grans ciutats.
Una gent, acabada d'arribar, que s'anirà calmant a base d'impregnar-se de la pau menorquina i que s'enamoraran de les cales i paratges de l'Illa. Fins al punt que alguns voldran simbolitzar els seus moments de felicitat amb alguna acció emblemàtica.
Aquí és on també els temps mostren que tornen a canviar. Ara ja no és moda fer munts de pedres, que eliminen el poc refugi que animalons i plantes troben a l'inclement nord. Enguany, el ritual que dona bona sort i et connecta amb el planeta és agafar una bossa i recollir tot el plàstic que es pugui trobar a la vorera del mar.
UN MAR QUE, si pogués, ens demanaria a crits que l'ajudéssim. Que iniciem d'una vegada un canvi de rumb per acabar amb la contaminació de tot tipus que li feim arribar. Les seves criatures més belles es moren per ingesta accidental de plàstic, les praderies submarines que creen tanta vida, es veuen seriosament afectades per ancoratges irresponsables i abocaments d'aigües poc depurades.
O sigui que enguany podem trobar noves maneres de creixement espiritual. Ajudant al planeta, perquè només tenim aquest. I ho podem fer mirant els fars, la posta de sol, les aigües transparents i prenent consciència que això no és només nostre. En aquests precisos moments, hi ha molts nius plens de polls als arbres o al terra dels voltants, als penyals que admirem, als forats dels edificis que habitam. I tots esperen que no es molestem sense necessitat. Que no sortim del camí habitual (ells han buscat un lloc no transitat) i que no facem més soroll del normal.
Poc després de Sant Joan vindrà el dia de la Lluna de Mel. La lluna plena de juny es considerava antigament el millor dia per anar a collir la mel de les abelles. La gent acostumava -i acostuma- a celebrar rituals de casament en aquestes dates i als nuvis se'ls donava mel perquè es considerava símbol d'amor i fertilitat.
Que tinguem un bon estiu, que Sant Joan sigui gran i que comenci la lluna de mel amb el nostre entorn.