Que el vols aquest, a ca teva?» El cas del vaixell carregat de persones, que es dóna la circumstància que són migrants, que ha desembarcat a València per una cosa tan humana com evitar la seva mort ha fet aparèixer una versió xenòfoba de la frase que a vegades pronunciàvem amb els amics quan sortíem de vespre (com a na Cabrisas, el tardeo me sembla un mal invent, hi ha coses que s'han de fer a l'empara de la fosca) i entre la fauna noctàmbula apareixia algun personatge ben carregat que adoptava una actitud incívica o simplement estranya. «Per què no els aculls a casa teva?», diuen ara alguns per intentar convèncer que les persones del vaixell són una pesada càrrega, per criticar la bona fe de qui només ajuda a qui pateix (començar a qüestionar açò amb conjuncions adversatives és un símptoma perillós), i ridiculitzar el bonisme, que sí que és veritat que té un punt de carregós quan és estètic i sobreactuat.
Com a punt de partida, és una pregunta amb visió europeista, perquè tal vegada serien les persones del vaixell les que no voldríem venir a ca meva. Almanco els hi hauríem de demanar, sense perdre de vista que cap refugiat dels acollits a Palma ha volgut venir a Menorca. Ells voldran tenir la seva pròpia casa, segurament. A més, la pregunta desenfoca i falsifica la situació. Tampoc puc donar feina a totes les persones que estan a l'atur, ni tenc recursos per atendre els majors sense plaça a un geriàtric.
Però és que la pregunta es podria fer en altres casos. I no, no voldria tenir a ca meva els centenars de visitants arribats també amb vaixells que avui aprofitaran la festa de Sant Joan per convertir-se en salvatges, ni voldria tenir a ca meva els milers de turistes que omplen hotels barats de les Illes per acabar tirats al carrer entre vòmits amb un coma etílic. Per què ningú no pregunta sobre els recursos públics sanitaris, policials i de neteja que consumeixen aquesta allau de babaus, que fins i tot insistim a captivar per quadrar els comptes? Aquesta pregunta inclou la seva resposta.