Adolfo Suárez va reconèixer que el 1977 havia parlat amb Felipe González sobre l'oportunitat de convocar un referèndum sobre la forma d'Estat (monarquia o república), però, com que els sondejos d'opinió es decantaven per la república, van pactar de no convocar-lo i deixar el tema diluït dins la Constitució, on, en votar-la, la ciutadania assumia també el «paquet» borbònic.
Una decisió tan transcendent per a la democràcia espanyola va ser, doncs, escamotejada. «Ens han robat el referèndum», alguns van dir. Fa ja tres anys que el Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) ja no demana als espanyols quina opinió tenen de la monarquia. Per què serà que no se'n vol saber el grau d'acceptació que suscita? A qui no interessa que se sàpiga? Segons el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), a Catalunya la puntuació de Felip VI és majoritàriament la més baixa: un 0. Diu l'organisme consultor català que el discurs del monarca, posterior al referèndum de l' 1-O, n'és la causa principal. Però també és cert que a Espanya aquella intervenció del rei va ser ben vista per un 80 per cent. La qual cosa corrobora una cosa que es ve manifestant de forma reiterada: l'existència de dues nacions (l'espanyola i la catalana) perfectament diferenciades segons els paràmetres vigents en la ciència política.
A MÉS DE les clàssiques diferències de llengua, cultura, història, espectre polític reiteradament expressat en eleccions, configuració econòmica, institucions, etc., hi ha la consciència majoritària de pertinença i d'identitat.
Dissabte 23 els vesins de Vallecas van col·locar més de trenta taules amb urnes perquè els majors de 16 anys dels prop de 100.000 habitants d'aquell barri madrileny, hi poguessin dir la seva. «¿Quiere usted poder decidir la forma de Estado?» i «En caso afirmativo, ¿quiere que esta sea una república?» són les preguntes de la consulta. D'aquesta manera, s'haurà visibilitzat, si més no, l'opinió d'una comunitat veïnal. La idea dels organitzadors és estendre aquest i altres mecanismes de participació a cercles socials cada vegada més amples. L'ajuntament de Manuela Carmena dona suport a la llibertat d'expressió a l'antic «Valle de Kas». Qui deia que el supremacisme espanyol rampant ho inunda tot? A Espanya també hi ha demòcrates!
POTSER CONVENGUI advertir als amics madrilenys a què s'exposen. A Catalunya el procés cap a les urnes de l'1-O de 2017 va començar amb una consulta similar (però sobre l'autodeterminació del poble català) a la localitat d'Arenys de Munt i avui, en presons espanyoles hi ha presos i exiliats polítics.