Opinión | Firmas del día

Rússia (383)

|

Com que no som nacionalista, durant el campionat del món de Rússia no vaig amb Espanya. Com tots els menorquins, la meva nacionalitat imposada és l'espanyola, però podria haver estat la britànica o la francesa. Va venir d'un intercanvi, d'una negociació entre imperis, entre poderosos estats, entre regnes, que ens va deixar amb la feixuga nacionalitat espanyola que, des de llavors, el nostre poble ha anat arrossegant amb més pena que glòria. Segons aquest atzar o repartiment de la història hauria d'haver anat en aquest mundial amb França o Anglaterra? Absurd. Els nacionalistes van amb l'equip que representa arreu del món a la seva nació. Els qui no som nacionalistes ens deixam guiar per d'altres paràmetres. En el meu cas, esportius. Com que som fanàtic del Reial Madrid, durant aquest mundial, vaig amb tots els equips que compten amb jugadors de l'equip de futbol que ha guanyat aquest any, i per tercera vegada consecutiva, la Champions League (i també la Supercopa d'Espanya després d'haver superat en els dos partits al Barça, la Supercopa d'Europa i el Mundial de Clubs de la FIFA celebrat al Japó). Per tant, vaig amb Costa Rica, Croàcia, Brasil, França, Portugal, Marroc, Alemanya i... també amb Espanya. Dit d'una altra manera, vaig amb Keylor Navas; Modric i Kovacevic; Marcelo i Casemiro; Varane; Cristiano Ronaldo; Achraf Hakimi; Toni Kroos; i amb Asensio, Isco, Sergio Ramos, Carvajal, Lucas Vázquez i Nacho Fernández. Vaig amb vuit equips. És fàcil ser campió del món, així. Ho aconsell. Comences ben cobert. D'aquesta manera es pot dir que hi ha moltes possibilitats que un jugador del Madrid acabi guanyant, afegint-hi el mundial de Rússia, un repòquer de títols. Qui serà l'afortunat? Guanyarà el madridista que surti campió aquest estiu la Pilota d'Or? S'ho mereixeria, encara que com cada any se la jugaran entre Messi i Cristiano Ronaldo. Quan surti aquest article ja sabem que han quedat eliminades les seleccions del Marroc i de Costa Rica; per tant, Achraf Hakimi i Keylor Navas s'han acomiadat d'aquest utòpic repòquer de títols.

L'ESPORT ÉS MÉS modern i contemporani que no pas el nacionalisme que ha quedat ancorat al segle XX i que, en el segle XXI, viu les perilloses i incontrolables raneres de la bèstia moribunda que es resisteix a morir. Amb l'esport guanya l'individu, no la nació. Què és, la nació? Una ficció. Què és l'esport? Una altra ficció, però amb unes regles molt definides i amb igualtat d'oportunitats entre totes les parts. En canvi, què tenim en comú, posem per exemple, un madrileny i jo? Parlem llengües diferents (castellà, català), gaudim de gastronomies desiguals (castellana, mediterrània), tenim cultures encontrades que es podrien resumir en l'illa i l'altiplà, en les matances públiques de toros i en les festes solars dels cavalls. Què ens uneix? La violència que emana de l'estat, com es va poder comprovar l'1 d'octubre a Catalunya. I, quan és la violència el ciment, vol dir que aquest ciment és de baixa qualitat, d'una qualitat ínfima i infame; que la casa comuna està ensorrada i que vivim entre runes.

Cecs, sense sentit del tacte, muts, sords i amb l'empatia cauteritzada a l'hora de tolerar la diferència, no ens adonam que el rei va despullat, que no hi ha sostre damunt el nostre cap, que els estrangers que moren en el nostre mar són éssers humans, que els desnonats que se suïciden per la pressió dels bancs i de les autoritats són ciutadans com nosaltres i que moren tutelats per la mateixa bandera, pel mateix himne i pels mateixos colors que els aficionats nacionalistes ovacionen quan Espanya es classifica per a la següent fase o marca un gol.

GOL! HA MARCAT Espanya. Després d'uns minuts d'incertesa, el VAR ho ha confirmat. Classificats. En primer lloc. El rival? L'amfitrió. Rússia. No mireu les síquies on hi ha enterrades moltes víctimes de la Guerra Civil, no mireu les presons on estan tancats els presos polítics catalans, no mireu l'esplanada per la qual transiten els violadors de la manada després de ser alliberats, no mireu les medalles que van acumular els torturadors franquistes i que, en l'actualitat, els permet tenir una considerable pensió de jubilació. Mirau la pantalla del televisor. Vestiu-vos amb els colors d'Espanya, poseu-vos rígids quan soni l'himne sense lletra perquè, després d'anys d'història, no ha aparegut cap escriptor que hagi pogut escriure les paraules que ens puguin unir ni cap polític que hagi pogut recollir cap sentiment comunitari. Avui diumenge juga Espanya. Cridau els seus gols. Mirau la televisió. Jo ho faré. Sense una mirada nacionalista. Quants ho podran fer? Rússia, estat transcontinental d'Euràsia, és el país més extens de la terra. És una república presidencialista. Amb 142 milions d'habitants, és el novè país més poblat.

Lo + visto