Opinión | Firmas del día

Els còdols no volen

|

Hi ha lleis de la Física males de contradir. I una d'elles és que si tires un còdol enlaire, cau. Ho tenia molt present aquell brigada del temps de la mili obligatòria, que mos instruïa sobre la trajectòria dels projectils i que li havien ensenyat a dir que caven per la força de la gravetat. Però, per si un cas, ell hi afegia que si açò fallava, queien pel seu propi pes...

En política aquesta llei també se sol complir, tot i que no sempre. Si ho duim a l'extrem, en una dictadura pot succeir que et vulguin fer creure que els còdols volen, i que t'ho diguin tantes vegades que t'ho acabis creient. En una democràcia en canvi, potser també t'ho diran, però és mal de fer que t'ho arribis a creure.

La diferència és que en una democràcia tothom diu la seva, i açò pot provocar un guirigall, però a la llarga se sol imposar l'evidència, que és que els còdols, acaben en terra. És aquell conte famós d'Andersen, en què tothom fa elogis del vestit del rei fins que un al·lot que no havia escoltat els discursos, se'l mira i exclama: «Però si va en falderet!» I a partir d'aquell moment, tota la gent se n'adona que el rei mostra el cul.

Sembla que hem viscut una llarga etapa en què els còdols volaven i no perquè a Espanya hi hagués una dictadura, sinó perquè s'hi aplicaven tècniques que li eren pròpies, com manipular la informació. Des del govern es predicaven autèntics disbarats i la premsa i les televisions amigues es dedicaven a escampar-los com si fossin la veritat absoluta.

El millor exemple és la televisió pública espanyola, que les deia tan grosses que va arribar el dia que els seus periodistes es van rebel·lar, exhibint roba negra quan sortien per pantalla. Ara està per veure si el nou govern és capaç de nomenar una directiva que en comptes de fer propaganda es dediqui a oferir informació seriosa. Senzillament, que posi TVE a mans de professionals i no de militants sectaris. I que els mecanismes de control hi actuïn.

Si tenen dubtes de com es fa una bona televisió pública, poden recórrer a l'experiència de TV3. Sí, de TV3. De fa anys té un Consell de Govern format pels partits amb representació al Parlament, una Comissió de control parlamentari i un Consell de l'Audiovisual independent. I la veritat és que és difícil veure-hi informació tergiversada o programes de debat en què no hi aparegui gent de tots els colors.

Tots els disbarats que hem sentit durant aquests anys sobre TV3 era un d'aquests còdols que mos volien fer creure que volaven. I si a Catalunya els seus informatius són els que tenen més audiència és, precisament, perquè informen amb l'objectivitat necessària perquè cadascú es pugui fer una opinió pròpia sobre les coses que estan succeint.

Dissabte passat aquesta televisió va passar un documental, produït per l'empresa Mediapro, en què es mostren tots els detalls dels fets que van succeir a Barcelona el dia 20 de setembre de l'any passat. Uns fets que són rellevants, perquè han estat la causa de dur a la presó preventiva diverses personalitats catalanes i que se les vulgui jutjar amb acusacions que poden comportar fins a 30 anys de presó.

Aquell dia, Mediapro, amb les seves pròpies càmeres, va seguir minut a minut les actuacions d'aquestes persones i tots els fets que estaven succeint al carrer. La conclusió que se'n pot treure és totalment contrària a la que es va voler escampar per justificar la seva detenció. Els pacificadors van ser tractats de violents.

Tot i que a Espanya el govern ha canviat, aquest reportatge només s'ha pogut veure a TV3. I es veurà també a moltes televisions d'arreu del món, però sembla que a l'espanyola no. Quan, en canvi, hauria de ser una prioritat dels nous governants que tothom el pogués veure, si és que mos hem de creure que el temps dels còdols que volen ja s'ha acabat.

Lo + visto