Opinión | Firmas del día

Son Catlar, un gran poblat per descobrir

|

La compra del poblat prehistòric de Son Catlar per part del Consell de Menorca pot ser una de les accions més importants i encertades del govern del pacte. No té un efecte immediat sobre la vida dels ciutadans, però a la llarga s'ha de poder veure la seva transcendència.

Era incomprensible que Son Catlar no formés part de la llista dels béns perquè la cultura talaiòtica sigui declarada Patrimoni de la Humanitat. La manca d'acord amb els propietaris n'era la causa. Que ara sigui propietat pública resol el problema.

Per altra banda és un monument molt poc conegut tot i la seva importància. Una murada de 870 metres delimita el perímetre, tres talaiots, un recinte de taula, un hipogeu en mal estat, una necròpolis, un munt d'habitatges. La major part de les 4,4 hectàrees de zona arqueològica no ha estat mai excavada. Només hi han passat els tractors per llaurar. Francesc Hernández Sanz va dirigir una excavació del recinte de taula el 1924, però no es coneixen els resultats. Els anys 1957 i 1958 Maria Lluïsa Serra i Lluís Pericot van dur a terme sengles estudis molt puntuals. L'any 1987 van ser Lluís Plantalamor, director del Museu de Menorca, i Joana Gual qui van definir el perímetre i es van destapar pedres que estaven cobertes de mates i ullastres. Els darrers estudis van ser fa més de vint anys i també a petita escala.

L'arqueòleg Joan C. de Nicolàs va organitzar les visites al poblat amb la seva empresa Arqueomenorca, però no va durar massa. Costava molt fer arribar els turistes per aquest camí estret de Son Saura, però era un plaer fer el recorregut i llegir els cartells informatius.

Son Catlar es mereix un futur millor i que sigui públic representa una gran oportunitat. És un tresor per descobrir i el Pla Director que ha de redactar el Consell ho ha de fer possible. Amb Torre d'en Galmés s'ha de convertir en un referent de la Menorca Talaiòtica, en què les pedres fins ara oblidades prendran un nou valor.

Lo + visto