Estem ja de campanya electoral. Més ben dit, el PP i Ciudadanos i tot el seu aparell propagandístic estan de croada contra els que presumptament s'oposen a tot allò que fa olor a limitacions de partits definits d'esquerres. A Menorca volen fer caure el Consell insular, sigui com sigui, en el joc sectari de sempre, com si es tractés d'equips flacs de futbol. En aquesta immadura juguesca, Ciudadanos i els populars no paren d'esgrimir el valor de la llibertat com si fos el màxim i únic existent, com si no estàs en contradicció amb cap més valor. Tampoc sense atendre a cap dada contrastada i material, amb un argumentari del més banal. Pura metafísica, però que, esgrimida amb arguments populistes, s'ha convertit en Déu i arriba a fer forat.
La gestió capitalista de la crisi econòmica, gestió que va iniciar el PSOE i va acabar de rematar el PP, va suposar salvar el sistema financer a costa de retallar el prim nostre estat del benestar. Anem sortint del pou deixant enquistades majors desigualtats socials i unes administracions públiques amb menys capacitats d'intervenció. L'equip de Pablo Casado vol encara aprimar més l'Estat reduint els seus ingressos, baixant els impostos als més poderosos. És a dir, que els que defensem que les administracions han de servir per regular la convivència i ajudar als més desvalguts perquè l'individualisme més salvatge no acabi trencant el pacte social, no hem acabat de veure el pitjor. Estem en vies, de mans dels qui han fet màsters en dos dies, de trobar-nos amb la privatització de les pensions, la sanitat i l'ensenyament.
Anem a veure. Argumentem sense metafísiques. Si l'Illa és limitada, si no hi ha més platges, boscos i paisatges de les que hi ha, i si hi ha a més a més menorquins, com jo mateix, que els hi donem valors morals per ells mateixos, amb aquesta regla de tres, ¿per què no veure que no és possible pensar en augments de la flota d'automòbils en termes infinits i que és necessari també respectar les opinions dels qui no calculen la vida amb les ulleres de l'egoisme del vehicle privat o del guany econòmic? El valor del cotxe en aquests moments de massificació ja està en contradicció amb el valor de la preservació. En segon lloc, tot suposant que la facilitació de l'augment dels vehicles no afectés els paisatges, amb quins recursos eixamplem carreteres, camins i pàrquings? O és que es pretén que per facilitar les coses als cotxes, hem de tancar algun sociosanitari, per poder ampliar alguna carretera? Pels bruixots de la llibertat absoluta, pels qui creuen que donant ales a la iniciativa privada sigui quina sigui la seva finalitat moral, estic segur que sí, que estarien encantats de veure que cada vell es pagui de la seva butxaca la seva assistència amb serveis privats, mentre el Consell de Menorca queda reduït a administració només dedicada a asfaltar carreteres.
Anar amb cotxe a Macarella no és cap dret constitucional i no crec necessari que ho tingui que ser. L'accés a peu, amb bicicleta o amb transport públics està garantit, dret que no hi està de garantit, recordem-ho, a platges com cala'n Calderer o cala Mica, per posar uns exemples, com tampoc hi està de garantit el passejar per un tram del camí d'en Kane.
Hem de procurar un robust Estat de benestar en el que l'ensenyament, la sanitat, les pensions i la cultura estiguin garantits i que serveixi per recosir contínuament les trencadisses socials de les iniciatives econòmiques privades. També hem de defensar els accessos i béns públics, com són les platges, la qual cosa suposa, com no pot ser d'altre manera, prioritzar, posar ratlles als egoismes, regular i intervenir.
Si hem de jugar al partit de fer trabucar el Consell, fem-ho amb arguments i dades contrastades, amb una esportivitat digne d'equips de primera, perquè hi guanyarem en intel·ligència i bondat.