Cada dia es veu més com la defensa de les idees pròpies ataca la llibertat dels altres. I fins i tot com alguns poders de l'Estat participen del relat a favor o en contra dels temes d'actualitat. La convivència d'idees diferents es fa més difícil. Es perd el respecte i s'excaven trinxeres. Es renuncia a l'exercici de la intel·ligència i molta gent es decanta per la passió per una causa, a costa de posar-se cucales i no fer-se preguntes, sinó per reafirmar les respostes ja assumides i inqüestionables.
Que l'Ateneu de Maó hagi acollit un acte amb Artur Mas com a protagonista em sembla una decisió coherent amb la responsabilitat intel·lectual que aquesta institució té amb la societat. Els que el consideren responsable d'un «cop d'estat contra la democràcia» tenen tot el dret a protestar, però seria molt més interessant poder debatre amb ell que no refusar la seva presència. No m'agraden els «escraches» a ningú i tampoc un que es faci a les portes d'una de les institucions culturals amb més prestigi de les que tenim a la nostra Illa. La cultura és educació, tolerància, respecte a les idees dels altres i preocupació intel·lectual per les coses que passen al nostre voltant.
La polèmica lingüística n'és un altre exemple. Quan la llengua hauria de ser un valor a protegir, un patrimoni més important que no les pedres, es fa servir com un instrument d'estratègies polítiques. L'educació, la tolerància, el respecte i la intel·ligència també s'haurien d'aplicar en aquest tema. Si una persona que parla castellà vol un document en aquest idioma de l'administració l'hauria de poder aconseguir sense problemes. Ara bé, el defensor del poble, en la seva resolució sobre el reglament lingüístic de l'Ajuntament de Maó, sembla que no valora en cap moment la idea de llengua pròpia. Aquí tenim dues llengües oficials i una de pròpia. I les administracions han de respectar les dues i han de cuidar especialment la segona, la que és un patrimoni propi, de tots, encara que sembli que és de només alguns en contra dels altres. Quins disbarats!