En general s'informa poc i malament de les coses que passen, però especialment si aquestes afecten un país en guerra. Amnistia Internacional i Human Rights Watch s'esforcen a posar en pantalla violacions de drets humans i, tanmateix, que ho aconsegueixin no depèn d'ells sinó dels poders que dominen els mitjans de comunicació. No se'n parla; doncs, no és. Segons la ONU, el Daeix, l'exèrcit islàmic, va dur a terme un genocidi de yazidites, població kurda dins l'estat de Síria, l'agost de 2014: més de 3.000 assassinats i 6.000 segrests, principalment dones, va destruir-ne vies de comunicació, molts temples i l'arxiu nacional, de gran valor cultural i històric. Ara sabem que quan Turquia entrà a Afrin, on vivia la majoria de població yazidita, en teoria per alliberar-la del domini dels radicals islàmics, el propòsit últim d'Erdogan era, més tost, acabar amb els resistents kurds, que abans de la guerra impulsaven al nord de Síria un projecte democràtic que reconeixia els drets de les ètnies i nacionalitats. Després d'un èxode massiu, només un 20% de la població original va quedar a Afrin i encara aquest romanent continua sent perseguit per acabar amb la seua identitat kurda, llengua i cultura.
Observadors internacionals adverteixen del perill real que el poble yazidita pugui ser exterminat. Els que creuen que n'hi ha prou a exercir el dret d'acollida (i açò no és poca cosa en els temps que corren) convé que sàpiguen que obligar una nació a abandonar la terra pròpia, amb les històries personals i col·lectiva que hi ha forjat, és una catàstrofe i un crim de lesa humanitat.
Mentrestant, una malmesa Europa tanca els ulls davant els atemptats als valors democràtics a la Turquia d'Erdogan, a l'Hongria d'Orban, a Polònia, etc. L'extrema dreta, populista i xenòfoba, no para de créixer a les urnes arreu d'Europa en un brou de cultiu que no és exagerat qualificar de prefeixista: arreu, i a betzefs, banalitats, mentides, por, ressentiment, lideratges autocràtics, nacionalismes d'estat opressors i contraris al dret internacional, no separació de poders, conformisme intel·lectual i estupidesa organitzada... La incompetència per prevenir i combatre el retorn del feixisme, que inevitablement condueix al despotisme i a la violència, té la seva causa en la ignorància de les multituds. Res de nou: sempre el poder ha volgut súbdits sotmesos i no ciutadans crítics. Però tant de donar-nos figues per llanternes o de fer-nos veure del blanc negre ha de tenir un punt-i-final. Prou!