Tots els huracans tenen nom propi. Els Patrícia, Wilma, Katrina i Sandy són els quatre més devastadors dels darrers 15 anys. Els caps de fibló no tenen nom ni llinatge, ni tanta importància, però a Menorca no deixen d'aparèixer amb freqüència, sovint a la mar, però que quan toquen terra provoquen desastres com els que hem vist aquesta darrera setmana.
Jo seria partidari de posar a cada cap de fibló el nom del president del Govern de l'Estat que hi hagi en aquell moment. Aquest seria el cap de fibló «Pedro». En «Pedro» ha deixat una marca profunda en el territori de Menorca, uns perjudicis econòmics considerables i una sensació d'inseguretat que s'hauria de resoldre amb mesures urgents. No hauríem d'esperar a descobrir la força d'un nou cap de fibló que es podria dir també «Pablo» o «Albert».
És cert que la natura és imprevisible i que la història n'està plena de desastres naturals, però també ho és que Menorca no compta amb les infraestructures de seguretat que necessita i que les mesures de previsió davant la precarietat energètica no es van orientar prou bé.
La prova més evident de la deixadesa de l'administració central és que només cinc dies després del cap de fibló «Pedro», el Consell de Ministres autoritza l'extensió del cable submarí amb Mallorca, un acord que permet a Red Eléctrica Española, una empresa que es regeix per les ordres públiques, posar en marxa el projecte. No hi ha massa dubtes que amb el cable amb Mallorca, els efectes sobre el subministrament elèctric hagueren estat mínims.
La ministra Teresa Ribera està molt implicada amb Menorca. La petició a Brussel·les perquè l'Illa sigui zona pilot per a les energies renovables ho demostra. Ara s'ha de veure si aquest cap de fibló ens porta aires nous, que els sempre tranquils menorquins puguin veure com una reivindicació -ja era hora- compartida per tots també ho és per part de les administracions.
A veure si és d'aquesta que l'energia deixa de ser una de les nostres principals debilitats.