La darrera concentració protagonitzada per la dreta espanyola (PP, C's i Vox) a Alsasua (Navarra) en nom del ‘constitucionalisme' i la unitat d'Espanya és només una mostra més de la radicalització a què s'estan abocant alguns partits polítics que pugnen per demostrar qui és més patriota i qui té un discurs més reaccionari. I ho fan sense complexos, empesos per un corrent global que els imbuiex de força per mantenir un posicionament que, en altra època, no s'haurien atrevit a mantenir. I sorprenen més que molts dels que reclamen i exigeixen són els mateixos que estan tapats de corrupció. Em costa de creure que el seu electorat no hi posi més seny en tota aquesta crispació que els propis caps visibles. Em costa de creure que els votants de les opcions de dretes, que són molts i diversos, tenguin el mateix ordre de prioritats i s'oblidin de la precarietat laboral, el preu de la vivenda, la manca de recursos de moltes famílies per arribar a final de mes, la pobresa energètica, el drama de les persones que arriben desesperades fugint de l'horror i la guerra...
Ahir vaig assistir a una xerrada que oferia una dona maya, de Guatemala. Ens explicava quina és la situació social del seu país, amb una corrupció sistèmica que no deixa aixecar cap a una població afectada per analfabetisme, pobresa, desnutrició infantil, abandonament familiar, desigualtat... 14 famílies es reparteixen la riquesa i el poder a tot el país i les multinacionals, també les hidroelèctriques espanyoles, fan els seus tractes per perpetuar posicions i engreixar les pràctiques corruptes. Això, que ens sembla tan llunyà i de cap manera admetríem a ca nostra, entra dins la seva ‘normalitat'. De ver podem consentir que la nostra ‘normalitat' es desvirtuï fins a límits tan baixos? La meva fe en la humanitat fa que m'hi resisteixi...