S'altre dia de pagès, un conegut periodista deportiu, Tomeu Maura, es va animar a publicar un més que encertat article d'opinió off topic titulat «La extinción de la lengua balear». Diu Maura que, segons ses darreres estimacions, existeixen 6.000 idiomes en el món, però la mitat s'extingiran durant aquest segle. És a dir, que cada dues setmanes desapareix un idioma perquè ja no hi queda ningú que el pugui transmetre a una pròxima generació. Trista història.
Però no manco trista que sa que vivim a ses Balears. Com he dit en reiterades ocasions, som s'única comunitat autònoma d'Espanya amb un patrimoni lingüístic ancestral que, en canvi, depèn lingüísticament d'una altra (Catalunya). Sa qüestió és que an en Tomeu Maura li han arribat ets esquitxos des quatre histèrics de sempre per fer lo que a qualsevol altra banda del món seria digne d'elogi: estimar i voler preservar sa teua llengua. Una de ses crítiques no és del tot mentida. És cert que a segons quines zones de sa nostra illa, es castellà ha anat desplaçant es menorquí i sa seua influència ha castellanisat es nostro llenguatge. Però es menorquí sobreviurà sempre i quan no passi com està passant a Mallorca i Eivissa, on hi ha pares que xerren en castellà an es seus fills quan entre ells xerren mallorquí o eivissenc, i lo mateix passa amb es ranxos de joves que es comuniquen en castellà quan sa majoria d'ells tenen com a llengua materna es balear.
Ja és ben hora de deixar en falderet un altre tòpic habitual des catalanisme quan mos pretenen callar sa boca an es qui defensam es menorquí: «dedica't a lo teu, que de sa llengua ja se n'encarreguen es filòlegs, ets especialistes». Per aquesta regla de tres, si només es filòlegs poguessin opinar de llengua seria com dir que només es polítics poden votar o opinar de política. I aquest tòpic va estretament relacionat amb un altre, sa ciència. Frases com «està científicament demostrat que es menorquí és un dialecte des català» o «açò és científic i, per tant, no és discutible» són es pa de cada de dia per molts d'aquests caparrots.
Sa filologia no és una ciència exacta, és un estudi social. Ses ortografies i gramàtiques són convencions acadèmiques, són acords arbitraris que prenen es filòlegs i que són revisats constantment. Es científics de dever (no es de boqueta), precisament no fan altra cosa que discutir i qüestionar a diari teories donades per bones per proposar-ne d'alternatives. Aquesta ha estat sa raó des progrés de s'esser humà, s'esperit crític. Sa llengua és un patrimoni de tots, tothom té dret a dir la seua. No és es vedat de caça privat de ningú, encara que qualcuns s'ho creguin.
¿No va ser científic es discurs des filòleg valencià Lluís Fullana, s'11 de novembre de 1928 en recepció Pública a sa Real Academia Española?: «Y las mismas lenguas mediterráneas: catalán, valenciano y mallorquín (balear), forzosamente se han de servir de la fonética y morfología gallegas […]. El estudio y cultivo del valenciano y mallorquín, tampoco pueden perjudicar al idioma catalán; antes al contrario, deben favorecerle en todo sentido». ¿No va ser científic que sa RAE donàs a l'any 1930 una cadira a s'escriptor Llorenç Riber Campins, en representació de sa llengua baleàrica?
Així ho acredita Lluís Fornés, doctor en filologia valenciana: «Quan es parla de llengua, s'està parlant de sistema lingüístic o de model literari i d'ús? Quan parlem de «sistema» o «diasistema lingüístic» estem parlant d'un objecte d'estudi científic. Quan parlem de llengua en el vessant de «model literari i d'ús» estem parlant de convencions, de decisions convencionals, moltes voltes propugnades per interessos polítics que, evidentment, poden ser objecte d'estudi però que no poden tindre el rigor científic de l'estudi d'una estructura lingüística o el seu funcionament».
Per tant, deixem ses coses clares. És científic afirmar que es balear, es valencià, es català i s'occità formen part des mateix sistema, diasistema o família lingüística que sa Romanística internacional denomina occitano-romànic. Llengües o varietats germanes de s'antiga llengua romanç que parlaven Jaume I, Ramon Llull o Ausiàs March. Igual que gallecs, portuguesos i brasilers comparteixen es sistema lingüístic galaico-portuguès. Però no és científic dir que es menorquí és incorrecte i que s'ha d'escriure en català, igual que no seria científic dir que es gallec no és correcte, i que s'ha d'escriure en portuguès.
Com diu Tomeu Maura, «esa diversidad no puede desaparecer porque con ella quedan atrás siglos de historia. Me niego a imaginar un día en el que un valenciano, un mallorquín y un catalán se encuentren en cualquier lugar del mundo y sea imposible distinguirlos. Ese día habrá muerto para siempre nuestra lengua». Es menorquí està en perill. És hora que es menorquins alcem sa veu contra una injustícia que és de caixó, si no volem deshonrar sa memòria des nostros pares, avis i antepassats qui mos han transmès sa nostra dolça llengua menorquina.