«Necesito 25 ultraderechistas para recoger aguacates. Pago 400 € al mes, 10 horas al día. Soy patriota, no quiero contratar inmigrantes». Després dels resultats electorals del passat diumenge a Andalusia on el partit ultradretà va obtenir 12 escons amb 400.000 vots, les xarxes socials en van plenes de consignes més o menys jocoses o amargues sobre aquesta realitat que ens envolta. I és que l'enginy i l'humor de la gent per enfrontar qualsevol fet, fins i tot d'allò més trist i catastròfic, no té fi!
Personalment, saber que a l'Estat on visc hi ha tants milers de persones que no respecten els drets i llibertats de molts altres i que volen que aquests drets i llibertats siguin retallats, em produeix una profunda tristor que se'm mescla amb indignació, d'impotència barrejada amb coratge per combatre aquesta onada. És el triomf del populisme, de la manca d'anàlisi de la societat on vivim, de posar el fetge per davant de l'intel·lecte.
És el resultat d'una societat de consum que només entén de missatges reduccionistes, cultura de la immediatesa, onades globals de pensament i altres herbes semblants. És l'abandonament a l'erosió de la democràcia que tant ens ha costat i ens costa construir. És el resultat de la desmobilització social a què ens empeny un món i unes polítiques que procuren anihilar l'individu i convertir-lo en massa no reflexiva, modelable, permeable a tot allò que interessa escampar.
I em demano, com a ciutadana, quins són els errors que estem cometent i què puc fer per mirar de reconduir-los. I tinc clar que sense compromís de tots i cadascun la ‘des-democràcia' va guanyant terreny irremissiblement.