Aquests dies he recuperat uns apunts d'un curs sobre com gestionar millor el temps i em rellegia el capítol dels lladres del temps. No recordava que n'hi hagués tants: les interrupcions, les visites inoportunes, les trucades telefòniques, les reunions, la paperassa i els informes, les taules plenes de papers, els focs, els canvis de prioritats, el no saber dir que no, la falta d'objectius a llarg termini, la mala planificació, l'organització personal deficient, el tractar d'abastar massa coses, el deixar les coses per a després, el deixar les coses a mitges, el no saber delegar i encara segur que me'n deixo alguns més. Diuen que els lladres de temps conviuen amb nosaltres, sobretot a la feina, aquella mena de companys invisibles que es presenten sense avisar. Us sona «tens un moment?» «et molesto?».
Normalment direm que no passa res, que no ens perquè pensaran que som uns antipàtics però el mal ja està fet. Autèntics lladres de temps que fa que tot s'allargui sense excusa. Relacionat amb el temps i l'estrès, he trobat aquella màxima de Perls que tant m'agrada i que tant poc apliquem per ser feliços: El 40% de les coses que ens preocupen no s'arribaran a esdevenir mai; el 30% ja s'ha esdevingut, fet pel qual que no té sentit preocupar-se'n; el 12% estan relacionades amb problemes de salut; el 10% afecta preocupacions diverses els efectes de les quals s'anul·len entre si i realment només el 8% són problemes reals que mereixin la nostra atenció. Bon dia de festa!