Catorze bancs van ser rescatats (quin eufemisme!) amb 54.353 milions de l'erari públic. El Govern espanyol va fer els deures, obedient als qui realment tenen «el dret a decidir». El Banc d'Espanya ha admès que 42.017 milions ja no se recuperaran. Perduts per sempre. Diran que és demagògia, però pensin per un moment què es podria haver fet en cas de disposar d'aquests cabals en ràtios escolars, metges de la pública, pensions, salari mínim, habitatges socials, atenció a la dependència, residències de majors, cultura, etc. És demagògia referir-se així a realitats lacerants? Diran que «s'havia de fer»: perífrasi modal d'obligació amb un pronom «se» impersonal que invisibilitza qui ordena actuar d'aquesta manera. Tampoc no diuen qui obliga a una despesa de 7.300 milions per a noves fragates, caça bombarders, carros de combat... Cal «modernitzar» les nostres (?) forces armades, som a l'OTAN, en Trump exigeix el 2 per cent del PIB en armament... I la ministra de Defensa contra els enemics de la pàtria, Margarita Robles, ho justifica: així es crearan un bon grapat de llocs de treball, potser un miler o set.
El Gobierno pujarà el salari mínim a 900 euros. Contra el criteri neoliberal, perquè el capital es fa més ric si desregularitza els sous a les rendes baixes, o sigui que els abaixa més. I en un context de grossa precarietat, on els lloguers poden arribar a la meitat o més del salari, ampliar de tres a cinc anys la durada mínima dels contractes per habitatge no ajuda gaire a solucionar el problema. Ábalos s'oblida del preacord pressupostari amb Podem per impedir l'especulació mitjançant la regulació dels preus: «No preveim intervenir en els preus dels mercats». Molt clar, senyor ministre.
Violència, corrupció, mentides... I un altre assumpte per a «constitucionalistes». L'article 10 de la Constitució diu protegir els drets fonamentals remetent a la Declaració Universal dels Drets Humans. Idò, l'article 11 de la DUDH estableix la presumpció d'innocència dels acusats de delicte, els quals han de tenir total garantia de judici just. Més d'un any de presó preventiva dels presos polítics catalans, vagues de fam incloses... Deix aquesta glosa:
Molts ho paguen, qualcú ho cobra.
No hi ha redreç ni remeis.
Tanca tota porta al pobre
qui al ric de bat a bat la hi obre.
A qui res té, tot li treis
per donar-ho a qui li sobra.
Al revés del que deis feis:
predicau el que no creis
perquè no ho posau en obra.