Avui ja és dijous llarder i aquest dona el tret de sortida al carnaval, la més divertida i també irreverent de les festes d'hivern. Dony Carnal, excessiu i pocavergonya, esclata durant aquests darrers dies per donar pas a Donya Quaresma, continguda i recollida, que ens ha de durar fins a Setmana Santa, seguint la tradició cristiana, la que marca, al cap i a la fi, el nostre calendari.
En aquests dies ens permetem d'adoptar altres aparences i altres actituds, que no acostumen a ser les nostres habituals a la vida quotidiana. La disfressa emmascara per un espai de temps el nostre veritable jo i ens abandonem a la rauxa. També mirem d'endevinar qui hi ha darrere les màscares i les perruques, en un joc de descobertes que a vegades ens sorprenen per inesperades. És curiós que, enguany, el carnaval coincideixi amb l'esclat dels primers acords de la campanya electoral a l'Estat. Les diferents propostes polítiques es van perfilant. Algunes van disfressades i costa reconèixer el vertader rostre que amaguen sota les màscares (tot depèn de si sabem llegir entre línies). A d'altres els ha caigut la careta i mostren impúdicament el seu costat més fosc. D'altres ens poden semblar més autèntiques i transparents... I tanmateix, l'època carnavalesca, perdó!, electoral, ho tenyeix tot d'una pàtina de lluentons que hem de saber disgregar per esbrinar la realitat. Una tasca ben complicada la que ens ha estat encomanada a tots els ciutadans i ciutadanes, perquè a la rua electoral hi desfilaran bujots, disfresses molt ben confeccionades i d'altres vestits de carrer. Ens hi haurem de fixar molt bé tots i actuar en conseqüència, no fos cas que ens emportem sorpreses que no desitjàvem. Ai, el carnaval, perdó!, la vida...