El president de Red Eléctrica, Jordi Sevilla, assegura que un altre cap de fibló com el que va deixar mitja illa sense llum és tan improbable com que ens toqui a tots la loteria. La metàfora, entenc que aproximada i pendent de confirmar amb complicats càlculs matemàtics i meteorològics, s'agraeix però té poca utilitat.
Cert és que no podem estar preparats per respondre a qualsevol eventualitat remota, que la prevenció ha de disposar de mitjans proporcionats, per racionalitat econòmica i per salut mental. No obstant açò, l'apagada no va ser només una confabulació de desgràcies còsmiques com ara ens volen fer veure.
La probabilitat de guanyar un premi de loteria augmenta com més números es compren. Per exemple, toquen més premis a algunes administracions conegudes perquè venen molts números, i com que hi ha qui confia en el fet que sempre toca allà, venen encara més números i els toquen més premis. Si un no compra cap número, la possibilitat de ser agraciat és gairebé nul·la (mai no se sap, passa cada cosa al món...).
El dia del cap de fibló, Menorca havia comprat una important quantitat de números del sorteig de l'apagada. El fet conegut de no disposar d'un cable actiu de connexió amb Mallorca havia estat una inversió potent en dècims. Funcionàvem sense xarxa de seguretat. La (mala) fortuna ens podia haver arribat en forma de singular cap de fibló o, per exemple, d'avaria potent (casual o provocada) a la central elèctrica. Qui sap. A més, el fet de viure en una illa ens converteix en proclius a determinades situacions negatives que res tenen a veure amb l'atzar. I a Madrid, ho tornam a dir, no ho solen entendre. I si aquells dies no haguessin pogut arribar els vaixells amb els generadors per un brutal temporalàs al mar? El senyor Sevilla diria que hagués estat com que a un li toqui el Gordo, la Primitiva i l'Euromillones tot junt. Que és molt improbable? Sí, ho sabem. Però per si de cas, instal·lin ja el cable i en vagin fent un bon manteniment.