Margarita Coll és mare migjornera d'un jove autista de 17 anys. Tot i que és vídua, no ha estat sola i ha trobat la solidaritat de molta gent, petites i grans mostres d'afecte, però la manca de resposta de les administracions públiques la fa patir una situació clarament injusta. El Govern va eliminar l'assegurança escolar que permetia al seu fill rebre un tractament a un centre especialitzat de Barcelona, que ara ella sense ajuda no pot pagar. Per altra banda, el projecte de construir un centre a Bintaufa perquè els menorquins amb trastorns mentals i conductuals puguin tornar a la seva illa, al costat de les seves famílies, es troba en «procés de revisió», un eufemisme per dir que en aquests quatre anys no s'ha fet gairebé res, quan el 2016 hi havia una partida de 126.000 € per posar en marxa el projecte.
Marga Coll ha donat la cara i ha sortit a «Es Diari» per explicar la seva situació. No ha de ser fàcil mostrar la teva vida, el teu patiment i la teva protesta en un mitjà de comunicació. Hi ha polítics i també funcionaris a qui no agrada que la informació es presenti amb un cas individual, amb un testimoni. S'estimen més les estadístiques. Però no hi ha millor forma de comprovar quina és la situació de qualsevol servei públic que contrastar-la amb l'experiència personal.
Quantes persones menorquines amb trastorns mentals estan enfora de la seva família perquè a Menorca no hi ha un centre que els pugui atendre? Hi ha altres situacions com la d'en Pau, el fill de na Margarita Coll, a qui l'administració no doni resposta? Realment es pot prescindir d'una assegurança escolar que permetia cobrir les despeses de joves autistes a centres especialitzats sense cercar una solució alternativa?
Els responsables polítics i tècnics de les administracions sovint tenen prou arguments per explicar els murs que construeixen entre ells i els ciutadans. En els programes electorals proposaran salvar el món. I això com es fa si no és salvant una persona? D'un en un.