Les persones amb una discapacitat intel·lectual podran votar avui per primera vegada a les eleccions del seu poble. Ja ho van poder fer a les generals del 28-A, després que el desembre de l'any passat el BOE publiqués la reforma de la Llei Electoral que els hi permet. Imagín que molts d'ells hauran tingut la mateixa sensació que les dones que l'any 1948 vam veure com la Declaració Universal dels Drets Humans els reconeixia el dret al sufragi. S'ha acabat amb una exclusió de la democràcia que no tenia cap sentit.
Fa uns dies, un grup de persones amb discapacitat intel·lectual del centre Carles Mir van visitar «Es Diari». Ells fan una revista al centre, han estudiat els gèneres periodístics i volien saber com fan la feina els periodistes. Poques vegades he vist gent tan interessada i motivada. Són persones que si són tractades amb respecte deixen d'estar excloses. I que puguin votar és una forma que té la societat per respectar els seus sentiments i els seus drets.
Tots els vots són útils. És el que té la democràcia. Ningú no passa un examen per poder votar. Seria pervers caure en la temptació de fer llistes d'exclosos del dret de vot en funció de les capacitats personals. La discriminació positiva sempre ha de servir per a integrar no per excloure. La idea del govern dels millors, de la selecció natural, posada a la pràctica ha servit per escriure algunes de les pàgines més negres de la història.
Per altra banda, segons les lleis, els joves de 16 anys es poden independitzar dels pares, conduir, treballar, pagar impostos, tenen responsabilitat penal, es poden casar, però no poden decidir qui volen que governi, ni qui sigui batle o batlessa del seu poble, no tenen dret a votar. És un debat obert, que de moment no ha prosperat al Congrés de Diputats. Segurament hi juga la por dels grans partits sobre la incidència del vot jove. Però és evident que estan capacitats per expressar la seva opinió.