En una societat no monolítica la llibertat de consciència no hauria de dependre conjuntures electorals. Es tracta d'un dret humà universal que hem de poder exercir sempre com a individus. També la religió és un dret fonamental que pertany a l'esfera privada. Amb la Il·lustració prengué forma la consciència del propi valor i de l'autonomia del món en tots els seus ordres, cosa que alliberava l'acció política de qualsevol tutela teocràtica. Ho digué Jesús davant Pilat: «El meu regne no és d'aquest món» (Joan, 18:36). El laïcisme no és antireligiós, justament defensa la independència del ciutadà i de l'Estat respecte a les determinacions d'allò que hom considera «sagrat». Front a aquest concepte (sacer), l'adjectiu «laic» -en pla català llec- ve del grec laos i significa «poble» (com a «reunió d'individus»), mentre que demos seria «poble» (com a gent «relativa a un lloc»).
La setmana passada, organitzades per la CGT, s'han celebrat a Ciutadella les II Jornades Laiques (les primeres foren l'octubre del 2010). Juanjo Picó, de l'organització Europa laica, ha parlat de laïcisme i democràcia; Pere Alzina, doctor en pedagogia, ha desenvolupat una ponència sobre un nou laïcisme en la societat del s. XXI i la professora de la UIB Dolors Marín s'ha referit a «Dones i lliurepensament». El propòsit dels organitzadors centra la reflexió en el context espanyol, on malgrat el que diu l'article 16 de la Constitució sobre llibertat ideològica i religiosa, la realitat es fa enfora de garantir la neutralitat de l'Estat en matèria confessional. Com explica el catedràtic Pérez Royo, en aquesta qüestió i en la de la monarquia, la praxi governamental espanyola no casa amb la d'un estat de democràcia moderna. S'imposa recuperar una sana laïcitat –el mateix concili Vaticà II reconegué la recta autonomia de les realitats terrenals i la llibertat d'opció política dels cristians.
Però no hem de creure que la laïcitat s'entén només en l'àmbit religiós; per exemple, contra privilegis contemplats al concordat amb la Santa Seu: capellans i bisbes castrenses, honors i medalles a mares de déu, funerals d'Estat, despeses públiques milionàries per a esdeveniments fastuosos (com va fer la Generalitat de Paco Camps i el comissari Cotino amb la visita del Papa a València), l'assignatura Religió als centres públics, exempcions fiscals, immatriculació d'immobles, etc. La sacralització del mercat, la propietat privada, la pàtria (única, indivisible, metafísica), el supremacisme de considerar Espanya políticament com un sol demos, etc. atempta també contra el laïcisme, que és radicalitat democràtica.