Si en un futur les decisions públiques s'arriben a prendre mitjançant un dispositiu d'intel·ligència artificial en funció de logaritmes matemàtics i informes d'intervenció de la UE, les festes patronals no es faran. Les variables de recursos, diners, temps i energies utilitzats per a la seva organització, combinades amb el rendiment i benefici tangible que generen, les descartarien sense matisos. Cada any, la festa de totes les festes és objecte d'un etern i pesat serial en bucle sobre problemes organitzatius, policies per amunt i per avall, vigilants, voluntaris, càmeres, aforaments, permisos, horaris... Esgotador, sobretot per a qui no viu la passió santjoanera.
El darrer episodi de problemes derivats de les festes ha vingut pels focs artificials. Tothom ha posat el que s'havia de posar per solucionar-ho, perquè mai no es permetria fer una passa enrere en un assumpte tan inamovible com les festes patronals. En aquesta matèria, per cert, ningú, ni cap partit, ni cap patronal, ni cap entitat, ni cap col·lectiu d'ofesos de guàrdia, ningú gosa reclamar la seva modernització, simplificació o (fa cosa fins i tot escriure-ho) eliminació.
Per alguna cosa serà. Les festes són més que un logaritme. És indiscutible que són un nexe de col·lectivitat, un valor cultural i social de primer ordre, demostració viva que no tot ha de tenir un resultat matemàticament positiu. És inqüestionable que les festes són catarsi, il·lusió i supervivència de les essències. Queda fora de dubte el pes de la tradició, arrels i costums, a la societat. L'emoció sincera davant un gest, un so, una imatge, un record, és allò que evita que ens convertim en simples organismes depredadors de macarrons, smartphones, sèries i viatges a Portaventura. Ara bé, dit açò, no me sap greu ser el primer a manifestar que les traves a l'hora de guardar els focs artificials eren una gran ocasió per suprimir aquest avorrit i repetitiu element festiu. Era el moment d'eliminar un problema, que ja n'hi ha prou amb les festes, sense perdre massa essència.