Són 1.508 persones que durant l'any passat van haver de recórrer a la distribució d'aliments de Caritas a Menorca. La pobresa es fa crònica també a la nostra illa. Hi ha factors que ho provoquen: els salaris baixos i la dificultat per accedir a una vivenda digna. És una constatació de la recuperació insuficient de l'economia i d'una tendència perillosa que fomenta les fòbies: que allò que no fa l'economia per dinàmica pròpia (distribuir la riquesa d'una forma justa) ho ha de compensar l'administració amb recursos de tots els ciutadans. Els serveis socials substitueixen les reformes estructurals i les polítiques econòmiques actives. Tot i que és evident que la responsabilitat de la societat i no només de les administracions és atendre les persones necessitades, marginades per la pobresa.
La crònica de la cronificació de la pobresa ja no interessa a molta gent. Alguns perquè saben de la feina i dels equilibris que han de fer per arribar a final de mes i miren amb desconfiança aquells que paren la mà a les portes de les administracions. Altres perquè posen a tots els marginats en un mateix sac i ho veuen com un perill, cosa que explica l'ascens del racisme i la xenofòbia.
Però hi ha persones que no s'amaguen i es comprometen amb els que més ajuda necessiten. Els més de 300 voluntaris de Caritas fan possible que aquesta organització de l'Església diocesana reuneixi més d'un milió d'euros amb les seves activitats per destinar-los a objectius socials, a més dels 750.000 que rep de les administracions públiques i gairebé 200.000 d'entitats privades. Un esforç que permet exercir la idea de solidaritat i justícia social.
L'esperit solidari del qual Menorca sempre ha presumit s'ha de mantenir. Ni la recuperació econòmica parcial, ni algunes idees polítiques, ni els temors que van sembrant ens haurien de fer menys sensibles davant de la pobresa.