El turista sempre atorgarà al nadiu poders sobrenaturals. Per la seva banda, el nadiu sempre considerarà el turista com un adolescent o com una criatura infantil i desvalguda que mereix compassió, tendresa i fins i tot burla. Si el turista culpa el nadiu de la presència de meduses a les platges, el nadiu n'ha d'acceptar les culpes i s'ha de disculpar en nom de la resta de nadius. Els nadius controlen els corrents marins i estan en contacte directe amb la voluntat d'aquests incòmodes animals que els aprofiten per desplaçar-se. Els nadius estan obligats a donar explicacions als turistes veterans que n'han detectat un augment amb el pas dels anys. Els nadius han de culpar al canvi climàtic, a la contaminació i a la pesca industrial que ha fet minvar la presència en els nostres mars de tonyines i de tortugues marines. El turista també donarà per suposat la responsabilitat del nadiu en les direccions dels vents. També adjudicarà el domini del nadiu damunt les onades. El poder del nadiu durant, els cada vegada més llargs períodes de vacances, és colossal. Com va dir en un discurs a la nació americana Roosevelt, i després se'n va apropiar Stan Lee que va posar la frase en boca de l'oncle de l'heroi Spiderman, un gran poder duu aparellada una immensa responsabilitat. El nadiu és l'encarregat de la traducció de les paraules a l'idioma del turista. Igualment, el nadiu ha de tenir coneixements de botànica, ornitologia i gastronomia. El turista, per exemple, demanarà el nom dels ocells, dels plats, de les plantes i, sobretot, d'aquests arbres tombats cap al sud per l'acció de la sal marina transportada pel vent del nord que s'assemblen a les oliveres i la llenya dels quals és present formant part de baranes, banquets i barreres. El nadiu té l'obligació d'informar el turista i fer-ho amb celeritat. Acebuche és una paraula molt punyetera. Com que l'ullastre és la planta silvestre de l'olivera i, els savis antics, ensenyaven que el Mediterrani s'estenia fins on arribava l'olivera, si el turista és de llengua anglosaxona o germànica serà molt difícil una explicació satisfactòria i convincent. Dur un diccionari de butxaca plastificat pot ajudar encara que resulti una mica incòmode.
Afortunadament, s'ha de considerar que la categoria de turista i de nadiu és mutable i és intercanviable. El turista només és turista quan viatja arreu del seu país o arreu del món. La resta de l'any que no viatja se l'ha de considerar nadiu. Per tant, la categoria de turista també és limitada. Un turista ho és una setmana, quinze dies, un mes o durant una fracció de temps més o menys prolongada. Així, es pot ser nadiu durant onze mesos i turista durant trenta dies. El nadiu no ha de caure en l'error de creure que el turista és l'altre. El nadiu també és turista quan viatja. El turista no ha de caure en l'error de creure que no és un turista. És molt perjudicial per a la higiene mental espolsar-se la categoria de turista i substituir-la per d'altres termes eufemístics més positius com ara viatger, explorador o voluntari d'una intrèpida ONG. Els experts consultats coincideixen que el més beneficiós és l'acceptació de la pròpia naturalesa. Els autoenganys, una hora o l'altra, acaben passant factura. Un turista es diferencia d'un nadiu pel precari sentit de l'orientació, per la capacitat hipertrofiada de sorpresa, per l'embambament perenne. Un nadiu es diferencia d'un turista per la seguretat a l'hora de trepitjar el terreny, per la desimboltura a l'hora de comunicar-se amb d'altres nadius, per les tasques que realitza i que deixen empremta en el paisatge, en el terreny. La categoria turística no és absoluta. La categoria nativa no és absoluta. Si agafam un ciutadà mitjà del segle XXI, el podem seccionar en una part -posem per cas un cinc per cent- turista i en una part -posem per cas un noranta-cinc per cent- nativa. Si ajuntam les dues peces, se'ns acabarà formant un ciutadà contemporani, un home o una dona del segle XXI.
Les friccions naturals entre turistes i nadius són contínues. Un turista s'aturarà a la vorera de la carretera, engegarà els quatre intermitents de posició, farà sortir la seva dona i els seus fills per poder contemplar un eriçó mort que ha estat atropellat; tal vegada pel mateix turista. Un nadiu tindrà la temptació de fer tocar el clàxon per evidenciar la imprudència que posa en risc les criatures -l'eriçó ja no ressuscitarà-, però no ho farà per no pertorbar la tranquil·litat, els costums mil·lenaris i el silenci del seu entorn del qual n'és guardià i, a la vegada, propietari, senyor.
També són bescanviables els comportaments segons que la destinació a la qual es desplaça el turista sigui rural o urbana. El nadiu d'una gran ciutat tocarà el clàxon amb fúria quan es troba a la gran ciutat. El turista d'una gran ciutat tocarà el clàxon amb fúria quan es troba a la seva destinació turística rural. Per la seva banda, el turista provinent d'una zona rural o d'una illa no tocarà el clàxon ni a ca seva ni quan es trobi de viatge a una gran ciutat.
Com a mode de resum i de conclusió sempre van bé els llatinòrums: Cum Romae, ut Romani faciunt fac. «Quan siguis a Roma, fes el que facin els romans». O, a la manera nostra, «Allà on vas, fes com veuràs». O aquesta versió encara més festiva i estival: «Vagis on vagis, balla el que ballin».
TURISTA. Qui fa turisme; qui viatja per gust de viatjar. Pres del francès, touriste, mateix significat.