El jutjat d'instrucció va anunciar dia 12 de juliol que arxivava les darreres denúncies que encara es mantenien contra docents de l'IES de Sant Andreu de la Barca investigats per presumptament haver menyspreat alumnes fills de guàrdia civils després de l'1-O. Enric Millo va rebre a la Delegación del Gobierno a Catalunya els guàrdies civils pares dels alumnes. Andrea Levy parlà de 134 casos de «pressió de mestres sobre alumnes». Albert Rivera publicà la llista amb noms i llinatges dels mestres. Pàgines de diaris, minuts d'informatius d'abast estatal, gran rebombori. I ara, no res. Com quedam, idò: «adoctrinament» o assetjament a la comunitat educativa per no fer la FEN que alguns voldrien? Un silenci eixordador en aquests mitjans; cap dels dits acusadors, especialistes a crear la famosa fractura social de què parlen cada dia, no ha demanat disculpes.
Tampoc n'ha demanades la líder de Ciudadanos, Inés Arrimadas, per les gravíssimes acusacions contra els Mossos d'Esquadra titllant-los de policia política, ara que s'han arxivat les querelles contra el cos per presumpte espionatge.
Ni accepta l'ex-delegat a Catalunya del Govern amb seu a Madrid i actual secretari d'Acció Exterior de la Junta de Andalucía, rectificar la declaració que va fer com a testimoni al Tribunal Suprem, on va afirmar que la jove s'havia disculpat per haver ‘mentit' sobre les seves lesions, quan Marta Torrecillas –qui denuncià tocaments per part de la policia espanyola a l'IES Pau Claris de Barcelona durant l'1-O i a qui un agent li lesionà diversos dits de la mà- li ha assegurat que el demandarà per falsedat si no rectifica.
Però per silenci clamorós, el mantingut pels mitjans espanyols de referència (premsa, ràdio, televisió) sobre la relació del CNI amb l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, cervell dels atemptats del 17-A de 2017 a la Rambla de Barcelona i confident fins al dia després. La policia espanyola espiava les converses i els moviments dels terroristes cinc dies abans dels atemptats. Se'n sabrà la veritat? PSOE, PP i Cs s'han oposat al Congrés a una comissió d'investigació. L'anomenada «raó d'Estat» és molt poderosa. Encara sort del digital Público i els que se n'han fet eco...
Els fets són els que són, encara que els relats dels fets solen ser tan diversos com els ulls que els miren: descriuen tals com són o els disfressen. S'agafa primer un mentider que un coix, diu el refrany. No diu ver; cum alre no, no del tot.